L'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Julio (AVM3J) ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència de València en el qual demana la reobertura de les diligències per l'accident en la Línia 1 de Metrovalencia que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a altres 47, i que es practique una nova pericial sobre el compliment de la llei de riscos laborals i se cite a declarar com a investigats cinc exdirectiu de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) per a poder ser formalment acusats.

Així consta en un comunicat, facilitat per l'associació, que recalca que al llarg de la instrucció, la magistrada que l'ha dut a terme s'ha "obstinat" a cenyir-la a l'excés de velocitat i a responsabilitzar únicament el conductor del sinistre i ara pretén arxivar amb el mateix argument en sostindre que no hi ha relació entre les actuacions dels responsables de FGV i el descarrilament i insistir que l'absència de mesures de seguretat addicionals a les existents no constitueix infracció penal.

No obstant açò, l'associació insisteix que la funció de la instructora no ha d'endinsar-se en qüestions que afecten la culpabilitat i afig que n'hi ha prou que existisquen indicis racionals de criminalitat per a legitimar la continuació de la instrucció. En este sentit, considera que les proves sol·licitades compleixen amb els requisits del Tribunal Constitucional, que estableix que han de ser pertinents, rellevants, necessàries i possibles.

En haver-les denegat, sosté que els ha produït indefensió i vulnerat el seu dret a una tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties. En esta línia, demana que altres pèrits valoren el nivell de compliment per part de FGV de la Llei de Prevenció del Risc Laboral i que se cite a declarar els exdirectius investigats que encara no ho han fet per a mantindre la possibilitat d'imputació de delicte perquè per a poder ser acusats, primer ha d'haver sigut sentida la seua declaració en instrucció.

L'AVM3J insisteix que FGV tenia coneixement del risc que suposava un possible excés de velocitat i que en el plec de condicions per a la licitació del frenat automàtic de les línies 1 i 2, s'admet que el risc del trajecte "consisteix en l'excés de velocitat de les circulacions al seu pas per determinats punts de cada tram".

No obstant açò, recalca que eixos punts, com la corba de l'accident "no es van protegir" perquè les balises estaven programades a la velocitat màxima del trajecte per superfície (80 km/h) o no a la màxima del recorregut subterrani (60km/h) i de 40 en entrar en la corba. I afig que el pèrit Andrés Cortabitarte en el seu informe apunta que l'oferta de l'empresa Siemens incloïa la programació i reprogramació de les balises que foren necessàries (sense cost) i que d'haver existit una programada a 60 km/h, l'accident no s'haguera produït.

L'entitat considera que açò estableix una "relació directa" entre la falta de mesures de seguretat i les morts resultants, amb el que es va produir un delicte contra la seguretat dels treballadors, 42 homicidis per imprudència greu i professional i 47 delictes de lesions.

L'associació demana per tant a l'Audiència que el jutjat requerisca a la Universitat de València, a la Facultat de Ciències Socials i al director del Màster de Prevenció de Riscos Laborals, que designe un professor d'esta titulació perquè es pronuncie sobre els mateixos punts que el pèrit Cortabitarte i que declaren com a investigats l'exgerent María Luisa Gracia i altres quatre exdirectius.