La implementació d'un Sistema de Dipòsit, Devolució i Tornada (SDDR) per a envasos d'un sol ús a Espanya comportaria un cost addicional de 1.784 milions d'euros més que el sistema actual, 96 euros a l'any per família, i resultaria perjudicial per al medi ambient en augmentar un 19,4% el calfament global. Les cafeteries i bars serien els punts de venda en els quals el cost d'aplicació seria major.

Així ho posa de manifest un estudi de sostenibilitat sobre la introducció del SDDR obligatori per a envasos de begudes -excepte làctis i fins a tres litres-, realitzat per la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de l'ESCI-UPF, institució pública fundada per la Generalitat de Catalunya i l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

El projecte -basat en les condicions de l'Agència de Residus de Catalunya i segons una taxa de 0,1 euros de dipòsit per envàs i una hipotètica tornada del 90%-, s'ha presentat este dijous en la Fundació Bancaixa de València i esbossa les conseqüències d'un escenari en el qual confluïren el SDDR i el sistema actual. L'organització ha escollit la ciutat com a "escenari rellevant" pel debat que ha suscitat la intenció del Govern valencià d'implementar este sistema a la Comunitat.

En principi, l'estudi constata que l'aplicació del SDDR comportaria un lleuger increment de el 1,5% en la recuperació d'envasos, fins a més de 300.000 tones, que el 57% dels envasos es tractarien per este sistema i que suposaria un estalvi si no es tingueren en compte els costos necessaris per a la seua engegada i manteniment, com ha desgranat l'encarregada de l'anàlisi mediambiental, Alba Bela.

No obstant açò, a nivell mediambiental, el SDDR suposaria "un pas arrere" i "dispararia" l'impacte en l'eutrofització -acumulació de residus en les aigües-, fins a un 64,1%, al costat d'un perjuí clar en la pluja àcida (+31,4%), calfament global (+19,4%), esgotament de la capa d'ozó (+18,9%) i contaminació fotoquímica de l'aire (+7,2%). Dels sis indicadors estudiats, solament suposaria una millora del 10,2% en l'esgotament de recursos.

L'anàlisi també conclou que s'incrementaria significativament l'impacte mediambiental en la recollida i el transport d'envasos i conclou que fins al 54% haurien de gestionar-se manualment i ser transportats sense compactar, la qual cosa resultaria "molt menys eficient" i provocaria un augment de les emissions de diòxid de carboni i òxids de nitrogen, entre unes altres.

COSTARIA 11 VEGADES MÉS

En matèria econòmica, el SDDR costaria 11 vegades més que el sistema actual: un total de 2.275 milions d'euros a nivell nacional, 1.784 més que els actuals Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) -que costen 491 milions-, per les despeses en maquinària, etiquetatge, transport, conteig i tractament. La manipulació en els punts de venda suposaria 1.508 milions d'euros i, a més, portaria associat un increment de 138,3 milions pel cost de la gestió de residus d'envasos no sotmesos.

De mitjana, cada habitant pagaria 48,7 euros a l'any enfront dels 10,5 actuals, un 38,2% més, per "un sistema menys eficient i, sobretot, una gestió més costosa", com ha subratllat la coordinadora de l'anàlisi econòmica, Rosa Colomé.

La investigadora ha explicat que els ingressos que aportaria el SDDR no compensarien els costos -suposarien "solament el 15%"- i que açò es deu a l'estructura comercial "altament atomitzada" d'Espanya, basada en xicotets i mitjos establiments a diferència d'altres països europeus.

A nivell de destinació, el projecte conclou que les cafeteries i els bars es veurien més afectats en generar al voltant d'una quarta part dels costos i ser els establiments on més costaria la tornada per envàs: 0,24 euros enfront dels 0,09 en botigues i 0,02 en hipermercats.

FARIEN FALTA QUASI 40.000 MÀQUINES

I en logística, l'estudi estima que "més de la mitat" d'establiments (54%) optaria pel sistema manual i que, així i tot, serien necessàries un total de 38.752 màquines de Reverse Vending Machine (RVM) per a la devolució automàtica dels envasos i 45 noves plantes de conteo.

L'anàlisi de la Càtedra Unesco també incidix en l'impacte del SDDR per a la ciutadania, sobre la base d'entrevistes a organitzacions interessades i afectades, enquestes sobre la disposició a pagar i el càlcul de la petjada social. Igual que en l'àmbit mediambiental, únicament un dels indicadors és positiu: la menor quantitat d'envasos en espais públics.

Mentre, la introducció del SDDR suposaria majors costos per a les llars, ja que els ciutadans haurien de dedicar un 50% més d'espai i sis vegades més del seu temps, segons la titular de l'estudi social, Silvia Ayuso.

POSSIBLE ESTUDI A NIVELL AUTONÒMIC

Sobre la base de totes les conclusions, el director de l'anàlisi, Pere Fullana, ha expressat la intenció de la institució d'"explicar la metodologia" a la Generalitat i "traslladar-ho a l'àmbit valencià" per la polèmica entorn de la seua aplicació. En qualsevol cas, ha remarcat que la iniciativa "fuig de posicionaments ideològics".

Este estudi de sostenibilitat, el "més complet" realitzat fins al moment sobre el SDDR, es difondrà en la pàgina web de l'ESCI-UPF després de més d'un any d'investigació i la participació d'un comité de seguiment integrat per més de 30 entitats i la revisió crítica de nou experts independents.

El projecte està finançat per una desena d'organitzacions entre les quals figuren l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged), Ecoembes, TetraPak i Ecovidrio. L'organització farà públic el cost total una vegada estiga tancat.