L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat pels regidors Maite Girau, Isabel Lozano, Pilar soriano i Vicent Sarrià, ha visitat hui les obres del Parc Central, en la zona Russafa-Malilla. Durant el recorregut, els responsables municipals han conegut l'evolució dels treballs d'urbanització del parc i les ja quasi finalitzades actuacions de recuperació de les naus protegides de Demetri Ribes. Estes antigues edificacions ferroviàries seran destinades a instal·lacions d'ús social, cultural i esportiu, segons va acordar l'Ajuntament a través d'una comissió en la qual van participar col·lectius veïnals i ciutadania. A la visita ha assistit també el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues.

Ribó ha recordat que el Central “serà prompte un dels parcs més importants de la ciutat de València, una infraestructura fonamental a la qual estem destinant unes aportacions anuals d'entre 8 i 9 milions d'euros”. L'alcalde s'ha felicitat “pel bon treball realitzat” i ha assenyalat que “estem treballant amb la hipòtesi que en el primer trimestre de l'any que ve podran ser lliurades les obres, almenys de les naus més xicotetes, la d'Universitat Popular i la de cultura, i els veïns i veïnes de València, però sobretot els de els barris adjacents, podran gaudir d'un parc emblemàtic”.

L'alcalde ha mostrat la seua satisfacció en vore que els treballs van al ritme previst. “El Parc Central compta amb quatre naus “que anem a dedicar a Universitat Popular, cultura, esports i serveis socials. Despús-ahir celebràrem una reunió per a posar en marxa ràpidament els projectes de condicionament per als seus futurs usos, i podem estar contents que este parc, juntament amb uns altres que s'estan fent, amb l'ampliació de Vivers i Benicalap o el futur Parc de Natzaret, configura a València amb un segon nivell de pulmons verds que són molt importants per a la ciutat.”

Els treballs en les naus de Demetrio Ribes es troben en estos moments executats al 95%. Mentre finalitzen les obres, l'Ajuntament està elaborant ja el projecte d'ús per a cada una d'elles. Les naus bessones 2 i 3, amb 426 m2 de superfície útil cadascuna, en el seu moment van albergar magatzems del ferrocarril. A partir d'ara una nau 1 amb el seu annex, (2.689 m2) es destinarà a usos esportius; la número 2 a seu de la Universitat Popular; la número 3 a usos culturals, i finalment la nau 4, amb 939 m2, i on es va situar en el seu moment l'antic taller de recorregut, albergarà les dependències d'un Centre Municipal de Serveis socials i un Centre d'Integració Sociolaboral de Joves.

L'alcalde i els regidors i regidores de les àrees de les quals depenen diferents aspectes relacionats amb l'execució i futura gestió del parc han pogut comprovar l'estat de les edificacions després de les tasques de rehabilitació. Les actuacions s'han dut a terme – com han explicat tant el gerent de la Societat Parc Central, Salvador Martínez Ciscar, com l'arquitecte Pedro Soler-, amb el màxim respecte a les característiques arquitectòniques de les naus, en tractar-se d'edificis protegits de principis del passat segle. També s'ha buscat mostrar els materials tal com són, sense maquillatges o revestiments que oculten la seua vertadera naturalesa. Esta idea, que és tal vegada la principal aportació de l'edificació industrial a l'evolució de l'arquitectura de principis de segle XX, ha suposat posar en valor els elements constructius originals dels edificis: les fàbriques de parets de càrrega de rajola massissa, les cintres metàl·liques i les cobertes de teula.

A més de les naus de Demetrio Ribes, també s'han reconstruït dos molls ferroviaris que van ser desmuntats amb motiu de l'arribada de l'AVE a València i la construcció de l'estació Joaquim Sorolla. Les seues peces van ser guardades per a la seua posterior reutilització en esta zona del parc. Els molls 3 i 4 es troben adjacents un d'ells al carrer Filipines i l'altre a l'avinguda de Peris i Valero, al costat del viaducte de Giorgeta, i albergaran lavabos públics i servicis auxiliars, com ara quioscs o xicotetes tendes. També es reservaran espais per al manteniment de jardineria. L’alqueria, pràcticament finalitzada, acollirà les oficines per a la gestió del parc.

Durant la visita, a més de les edificacions, s'han pogut observar altres elements destacats de les obres com són la gran font en construcció al costat de la nau 1 i els murs que delimitaran dos dels principals espais del parc (l'Horta Jardí i el Jardí dels Xiquets). Estos murs prefabricats poden aconseguir els 6 o 7 metres d'altura i seran recoberts de plantes enfiladores. La pèrgola i el canal d'aigua que serà una de les entrades al parc des de l'avinguda del Dr. Waksman són unes altres de les actuacions en marxa. En els últims mesos s'ha executat també la construcció de 28 pous d'infiltració i drenatge per a la recollida d'aigua de pluges i la seua recuperació per a l'aqüífer de la ciutat i el seu aprofitament com a aigua per a reg.

Les obres del Parc central en la zona de Russafa-Malilla van començar al maig de 2015 i suposen el 40% de la superfície total del parc i la urbanització de 110.826 metres quadrats en un àmbit delimitat per la platja de vies, el carrer Filipines i l'Avinguda Peris i Valero, al costat del viaducte de Giorgeta. Té un pressupost de 16.716.029 euros. En estos moments s'ha executat un 42% del pressupost, encara que hi ha actuacions en marxa en les quals el percentatge arriba al 95%, com és el cas de les naus de Demetrio Ribes.

En finalitzar la visita, i a preguntes dels periodistes, l’alcalde Joan Ribó s’ha referit a altres infraestructures com el túnel passant: “el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, va vindre ací a canviar el tarannà, i em sembla bé, però ara hem de passar del tarannà a l’acció, respecte de com es fan les coses a València i com es fan en la resta de ciutats. Volem que el túnel passant s'execute ràpid, però el que no volem és que ací ho hagen de pagar tot els valencians, mentre a altres ciutats qui inverteix és el govern central”, ha assegurat, abans d'assenyalar que “no ens tanquem a fer un estudi, a analitzar i treballar l’assumpte, a parlar de reparcel·lació per a activar el mercat immobiliari. Tot açò ho hem de discutir les tres administracions, sobretot veient la diversitat de panorames i diferents situacions que hi ha per tot l'Estat”.

“El que hauria de fer el Delegat del Govern és pensar que és valencià i comparar amb altres acords que té l'Estat per a la construcció per exemple de la línia de metro de Sevilla o la de Màlaga, a les quals generosament en tots els pressupostos s'està dedicant una sèrie de milions per a la seua construcció”, ha afirmat Ribó en ser recaptada la seua opinió sobre unes afirmacions de Juan Carlos Moragues respecte a la T2. “Si el Delegat del Govern es posa al nostre costat, braç a braç, per a demanar al govern de l'Estat el mateix que reben Sevilla o Màlaga, estic segur que la línia T2 no solament arribarà fins a Natzaret sinó que la podrem perllongar fins al Canyamelar perquè puga connectar amb la línia 6 de Metrovalència”.

“El que li demane al Delegat del Govern és que pense un poc més en eixes coordenades de ser més valencià i un poc menys en coordenades partidistes”, ha afegit Ribó, qui ha tornat a insistir que “no volem més del que tenen altres comunitats autònomes, però tampoc menys” i s'ha referit també al fet que a València “no tenim contracte programa, que podria ser una altra font d'ingressos per a finançar el transport públic, quan reunim totes les condicions. Que ens tire la culpa a l'Ajuntament i a la Generalitat és com perquè s’ho faça mirar”.