Esta investigació és part d'una sèrie d'estudis experimentals desenvolupats per l'investigador Rafael Ballester dins del programa de doctorat de Ciències de la Salut de la UCV, i en ell van participar xiquets d'11 anys de tots dos gèneres, dividits en tres grups de participants: futbolistes procedents del Levante UD i del València CF Femení, atletes procedents del Club d'Atletisme Torrent i estudiants del CEIP El Molí de Torrent sense pràctica esportiva habitual.

A tots ells se'ls va aplicar un test per a determinar la seua condició física aeròbica, així com una prova d'intel·ligència i un qüestionari d'impulsivitat. A més, els participants van realitzar una tasca atencional dissenyada específicament per a avaluar la vigilància en diferents condicions de pressió temporal en la resposta a estímuls.

Els resultats van mostrar que tots dos grups d'esportistes presentaven una millor condició física aeròbica que el grup de no esportistes. No obstant açò, en el cas dels esportistes procedents d'un esport amb un entorn tancat i estable, com els atletes, els majors nivells de condició física no van estar associats a un millor rendiment en vigilància en comparar-se amb el grup de no esportistes.

"Estes dades pareixen demostrar que la pràctica de qualsevol tipus d'activitat física regular, encara que puga incidir positivament sobre la condició física dels participants, no sempre pareix tindre beneficis sobre el desenvolupament cognitiu", han destacat els autors a través d'un comunicat.

No obstant açò, i com a aspecte més destacable del present estudi, el grup d'esportistes procedents d'un esport amb un entorn obert i canviant, cas dels futbolistes, van mostrar un millor rendiment en la tasca de vigilància que els xiquets no esportistes. Este fet "denota una millor habilitat per a mantindre l'atenció en el temps i pot estar relacionat amb els requeriments als quals es veuen exposats en l'entrenament i la competició estos esportistes, pel que fa al processament i resposta ràpida a estímuls que apareixen en un entorn altament impredictible", ha detallat Ballester.

A més, els autors d'esta investigació assenyalen altres factors que podrien explicar les diferències oposades a nivell d'atenció, com poden ser les habilitats perceptiu-motores o els hàbits de disciplina i esforç que s'adquirixen amb la pràctica regular d'esport.

MESURES

"En el seu conjunt, les troballes d'esta investigació juntament amb investigacions prèvies, han d'encoratjar les institucions a implementar mesures per a promoure la practica esportiva regular durant la infància, especialment mitjançant activitats que impliquen una alta demanda de recursos perceptius i on calga prendre decisions d'una forma ràpida", ha expressat Huertas.

El treball, titulat 'Sport participation and vigilance in children: Influence of different sport expertise' (disponible en http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s2095254617300868), ha sigut publicat recentment en la prestigiosa revista Journal of Sport and Health Science, indexada en el Journal Citation Reports JCR).

Des de l'any 2007, diversos investigadors de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Catòlica de València, dirigits el Florentino Hortes, han col·laborat amb els grups de Neurociencia Cognitiva i el Grup d'investigació Neuroergonomia de la Universitat de Granada, així com amb el CEAR de ciclisme en pista, i altres entitats esportives (València CF SAD, Levante UD, Vila-real CF, València Basket) en el desenvolupament i publicació de diferents treballs d'investigació en els quals s'han analitzat les relacions entre diferents manifestacions de l'activitat física, l'esport i diferents tipus d'esforç sobre el funcionament cognitiu, i més concretament sobre diferents funcions atencionales.