Parelles joves amb fills, dones amb fills i persones soles constituïxen el perfil majoritari al que assistix Cáritas Diocesana de València. Entre els destinataris de les ajudes, un 56% són ciutadans d'origen espanyol i un 70% dones. L'entitat ha alertat de la transmissió intergeneracional i cronicitat de la pobresa com les causes que fan que es mantinga "un nivell de precarietat i d'exclusió social elevat" i situacions de vulnerabilitat greus, fins i tot "pitjors" que en 2008, abans de la crisi.

Així ho han assenyalat este dimecres en roda de premsa el bisbe auxiliar de València, monsenyor Arturo Ros; el director de Cáritas Diocesana de València, Ignacio Grande, i la secretària general de la institució, Fani Raga, en la presentació de la Memòria Institucional de 2016. Les dades s'han arreplegat a partir dels informes elaborats per 384 Cáritas parroquials.

En 2016 es van beneficiar de les ajudes de l'organització 60.068 persones, un 16% menys que l'any anterior. Dels atesos, un 35% eren menors. Les dades no obstant açò, no són indicatius d'una reducció de la pobresa ni acompanyen als indicadors macroeconòmics que a la Comunitat apunten a una lleu recuperació.

Així, han explicat que la disminució dels beneficiaris es deu a factors com la invisibilització d'alguns col·lectius, entre els quals es troben les persones en situació de prostitució i tracta, sense llar i migrants en situació irregular que no apareixen en censos ni estadístiques. També la disminució de la població a la Comunitat, que és una de les quals més ha perdut població estrangera des de 2011.

La cronicitat de la pobresa ha sigut un altre factor determinant, ja que en el 2016 el nombre de beneficiaris nous és del 22%, enfront del 78 que constituïxen els beneficiaris que ja són coneguts per l'entitat. L'atur perllongat és un dels eixos sobre els quals s'origina esta cronicitat. Així mateix, la transimissió intergeneracional de la pobresa indica que, en la majoria dels casos, un xiquet que ha nascut en una família amb dificultats econòmiques tindrà menys possibilitats de rescabalar-se d'esta situació al llarg termini.

En conjunt, la Comunitat Valenciana es troba per damunt de la mitjana estatal en tots els indicadors de pobresa i exclusió, segons la Taxa Arope (2016) i l'informe FOESSA (2013) que situen el risc de pobresa a la Comunitat en un 24,4% i en un 30,5% respectivament.

'EL TREBALLADOR POBRE'

Així mateix, l'entitat ha destacat la figura del "treballador pobre" en relació a les persones que treballen però que a causa de les condicions laborals amb baixos salaris, no han pogut emergir d'eixa situació d'exclusió. Un dels fronts oberts de Cáritas passa precisament pel dret a una ocupació digna i un salari just. En 2016, l'entitat va facilitar una inserció laboral a 1.850 persones.

D'igual manera, durant el passat any Cáritas va disposar 53 economats en els quals 9.734 famílies beneficiàries van poder cobrir les seues necessitats bàsiques en matèria d'alimentació i higiene. En l'apartat d'habitatge, 241 persones es van allotjar en les cases 51 habilitades per l'entitat per a persones migrants i refugiades, famílies en situació de vulnerabilitat i persones sense llar.

D'altra banda, les Cáritas parroquials van invertir un total de 87.908 euros en ajudes de farmàcia i 557 adults i 797 menors van participar en els 38 projectes promocionals per a la família i la infància en tot el territori diocesà.

En total, les ajudes directes a famílies realitzades per Cáritas Diocesana ascendix a 1.000.000 d'euros mentre que les Cáritas parroquials han aportat quasi 3.000.000. El finançament de l'organització benèfica és en el 68% dels casos per herència, donacions i socis mentre que el percentatge restant es dividix entre el finançament pública i privada.

El perfil del voluntariat és predominantment femení, doncs el 70 per cent són dones. Cáritas ha destacat que en 2016 van comptar amb un total de 6.146 voluntaris, que constituïxen el 98% dels seus col·laboradors.