A través de la seva Agència de Transparència, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha engegat una sèrie d'iniciatives per fomentar el bon govern, que va més enllà de publicar els salaris dels treballadors i directius de l'organisme o buscar mecanismes per lluitar contra la corrupció. La missió és consolidar un model sustentat en la transparència, la participació ciutadana, la informació i el rendiment de comptes a la ciutadania.

Segons precisa la seva directora, Gemma Calvet, entre els objectius d'aquest organisme estan millorar la relació entre l'estament públic, les empreses privades i els ciutadans; establir codis de conducta ètics tant per a càrrecs directius com per a contractistes, fomentar programes de gènere, garantir el dret a la informació, establir clàusules per protegir les minories, com els discapacitats, i avaluar els termes de les contractacions públiques.

Per divulgar aquestes pautes de transparència l'Agència fa servir diversos canals. Un és la creació de l'aula de transparència, un programa de formació contínua amb quatre sessions anuals i un seminari internacional.

Un altre és la realització de seminaris denominats diàlegs de transparència focalitzats en la prevenció de riscos penals, qüestions de gènere i les pautes d'innovació d'informació especialitzada. El tercer és la publicació de la revista Lux Transparència Metropolitana, que s'editarà dues vegades a l'any, i la posada en marxa del web transparencia.amb.cat, on es bolquen tots els continguts que interessen als ciutadans per conèixer les pautes de transparència i les formes d'accedir a la informació pública.

Els programes i tasques de l'Agència s'apliquen als diversos entorns de l'AMB, tant les àrees administratives com els organismes autònoms, les societats mercantils participades, les entitats públiques empresarials, els consorcis i les empreses prestadores de serveis públics.

Una de les claus de la transparència «és habilitar un procediment perquè la ciutadania pugui accedir a la documentació pública que sol·liciti», afirma Calvet, on es garanteix la confidencialitat de qui sol·licita aquestes dades.

La confidencialitat també és clau per protegir el funcionari que vol denunciar una irregularitat, però a més de la tasca de vigilància per evitar casos de corrupció, Calvet precisa que l'Agència de Transparència incentiva els cursos de formació «per saber què és delicte i què no». «Més que la denúncia, busquem un canvi en el procediment», detalla.

A grans trets, la idea és «superar el model jeràrquic i substituir-lo per un més proper, perquè hi hagi un vincle més estret amb tota la ciutadania».

Tots els grups d'interès que pretenguin mantenir relacions amb l'AMB han d'estar al registre que impulsa la Generalitat. En aquest es troben tant les associacions veïnals d'alguns dels 36 municipis de l'Àrea Metropolitana com plataformes (com Aigua és vida), entitats empresarials, comercials o institucionals (com Càritas o Creu Roja).

«Que hi hagi pressió sobre les polítiques públiques és saludable, però ha d'haver-hi un seguiment de l'intercanvi entre els grups que interactuen amb l'administració i els que prenen les decisions», apunta la directora de l'Agència de Transparència.

L'AMB inclourà un plec de clàusules amb pautes de transparència en tots els contractes que se signin amb les empreses proveïdores de béns i serveis.

Entre les pautes de transparència es troba l'obligació dels adjudicataris d'informar de les retribucions dels seus càrrecs directius –si és que aquestes empreses tenen un volum de negoci amb el sector públic superior al 25%–; i el compromís de la companyia d'aportar tota la informació que l'organisme supramunicipal sol·liciti, o que qualsevol ciutadà reclami.

També es demanda que les empreses licitadores tinguin «un comportament èticament exemplar» i es prenen una sèrie de mesures per prevenir la corrupció i el conflicte d'interessos.

«Si una empresa no compleix amb aquestes clàusules, no pot participar dels processos d'adjudicació de l'AMB i els seus organismes», afirma la directora de l'Agència.

Orígens. L'Agència es va crear al juliol de l'any 2015 a iniciativa de la presidenta de l'AMB, Ada Colau, inspirada en l'Oficina Antifrau de Catalunya i l'Oficina de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, a més d'altres models similars, sobretot de països anglosaxons.

Enllaços. A més de comptar amb sis persones (i tres més que s'incorporaran), l'Agència de Transparència treballa amb 43 enllaços, que són treballadors de les àrees de gestió que són responsables d'aplicar les pautes de transparència i mantenir una comunicació fluida amb l'agència.