Des de fa ja molt de temps, Barcelona té un teixit important d'iniciatives d'economia social i solidària, és a dir, totes aquelles activitats econòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres o d'altres persones per sobre del lucre.

Ara, la ciutat vol potenciar encara més aquesta xarxa d'economia social, i amb aquest objectiu l'equip de govern municipal va aprovar el 'Pla d'impuls de l'Economia Social i Solidària a Barcelona 2016-2019'.

La finalitat d'aquesta iniciativa és apostar per un model socioeconòmic innovador i transformador reforçant els projectes d'aquest tipus ja existents i a afavorir-ne de nous. Per aconseguir-lo es millora el finançament i es dota d'infraestructures importants com un centre municipal de referència.

Amb aquest impuls de l'economia social i solidària es vol donar resposta a l'atur i la precarietat d'importants segments de la població, però també contribuir als objectius generals de democràcia econòmica i desenvolupament local. Reduir les desigualtats territorials entre els diferents barris de la ciutat és un altre dels objectius principals d'aquest pla.

En aquest sentit, una de les eines fonamentals serà Barcelona Activa, que posa en marxa una estratègia de tenir més presència localitzada als districtes i barris per tal de dinamitzar el desenvolupament local des d'una perspectiva de proximitat, adaptant-se a les necessitats de cada zona i integrant a les diferents entitats i institucions que ja hi treballen des de fa temps.

La promoció de l'anomenada economia social i solidària compta amb dues noves convocatòries de subvencions, per valor d'1,9 milions d'euros, adreçades a impulsar nous projectes econòmics amb visió social que ajudin a transformar els barris i a enfortir iniciatives i accions d'economia social i solidària.

Una novetat important d'aquesta iniciativa és que per primera vegada aquests ajuts arribaran a cobrir fins al 80% del cost total dels projectes per garantir la seva viabilitat.

Barcelona Activa agafa una part important de la responsabilitat de donar aquest impuls a la reducció de les desigualtats als districtes de la ciutat i engega un programa de subvencions per a l'Impuls Socioeconòmic del Territori dotat d'1,3 milions d'euros.

D'altra banda, el Comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum inicia la campanya de subvencions per valor de 600.000 euros que vol contribuir a impulsar projectes i activitats d'economia social i solidària, tot enfortint empreses i entitats.

El termini per sol·licitar aquests ajuts està obert fins al pròxim 27 de juny, i han de presentar-se projectes o activitats que contribueixin a crear ocupació estable i de qualitat, a reduir les desigualtats socials i territorials, i en general, a impulsar una economia més plural i sostenible.

El 20% de totes les cooperatives catalanes són a Barcelona. La majoria són cooperatives de treball, però hi ha també d’habitatge i d’educació, amb més de 5.600 alumnes, i 13 escoles lliures. Entre altres iniciatives, hi ha 48 centres especials de treball, i 7 entitats de finances ètiques. A l’àmbit de les economies comunitàries, destaquen 23 equipaments de gestió ciutadana, 59 grups de consum agroecològic, 13 mercats d’intercanvi, 21 bancs del temps i 20 horts comunitaris.

Joan Segarra, president de La Confederació. És al davant de la Patronal d'Empreses del Tercer Sector de Catalunya i, per tant, coneix perfectament la problemàtica d'aquest tipus d'empreses. Creu que aquests ajusts a empreses d'economia social i solidària, poden ser un fort impuls a tot el sector.

Què signifiquen aquestes mesures per a les vostres empreses?

Aquestes mesures són la concreció d'aquell pla que es va presentar fa uns mesos, i ens ajudarà a tots a impulsar encara més la força que té a Barcelona l'economia social i solidària. Eren necessàries perquè malgrat que el teixit de social i solidari és fort a Barcelona encara continua sent una part petita dins del context econòmic de la ciutat. I per tant, calen mesures de foment, directes, que vagin a les iniciatives i que ens permetin anar reforçant i creant més múscul dins de l'economia social i solidària.

Amb quin objectiu?

L'objectiu és que l'economia social i solidària pugui donar resposta a qualsevol necessitat, a qualsevol demanda que pugui haver-hi per part de la societat. Tots els sectors de la societat han de tenir resposta per part de l'economia social i solidària. És a dir, que qualsevol activitat es pugui plantejar en termes de retorn social. Nosaltres treballem des del 'sense lucre' o del 'lucre limitat'. Per tant, estem parlant de la reinversió dels beneficis. Al final, tot això suposa un guany per a les persones, per al ciutadà, no tan sols per un grup d'accionistes o inversors.

Vol ser un contrapès al model econòmic imperant?

Nosaltres fem empresa amb voluntat de gestionar activitat, de gestionar servei, però també tenim una voluntat transformadora. Volem fer empresa d'una manera diferent, dins d'una altra economia, potser perquè l'economia imperant fins ara no ha donat resposta a moltes de les necessitats de les persones. Estem molt vinculats a l'acció comunitària i als models innovadors que des del tercer sector s'estan proposant i posant en marxa. Fer de contrapès a un model d'economia especulativa que ens ha portat a aquesta crisi, i que s'ha demostrat que no pensa en les persones.

Vosaltres poseu la persona al centre?

Tercer sector o economia social vol dir que es posa la persona al centre. A dos nivells: les persones que estan treballant amb nosaltres, i les persones a les quals dirigim la nostra activitat. Ja sigui perquè fem atenció a les persones, ja sigui en qualsevol altre sector d'activitat. Si posem la persona al centre, estem dibuixant una manera de fer empresa diferent de qui posa el capital, els guanys al centre. Evidentment és lícita, però nosaltres pensem que no ajuda a la societat. I aquests darrers anys ens ho ha demostrat.

Quins sectors són més proclius als principis de l'economia social i solidària?

Amb la mirada ampla, qualsevol sector pot ser gestionat amb criteris d'economia social i solidària, però estem una mica centrats en el que són serveis a les persones, atenció educació, on la reinversió de beneficis agafa tot el seu sentit. Creiem que, per exemple, la gestió d'uns serveis socials o d'uns serveis de salut no poden donar beneficis a uns accionistes, sinó que aquests diners vagin a aconseguir uns serveis que funcionin amb la màxima eficiència.

El mateix amb el sector de les finances.

És fonamental. Tots sabem el que ha passat en aquesta crisi amb el sistema financer. I per tant, nosaltres necessitem uns altres aliats per poder finançar els nostres projectes, enfortir-los amb inversions. I en aquest sentit, la banca ètica ha de jugar un paper essencial. Encara és un sector molt petit dins de què suposa la banca, però el que hem de fer és reforçar-la.