Fira València ha celebrat este dimecres 10 de maig un segle de vida amb el repte de cara al futur de decidir el seu model de gestió, que previsiblement serà de majoria de capital privat, i eixir enfortida del procés de reestructuració en el qual està immers per a aconseguir que siga una entitat viable i que cree més negoci i ocupació.

De fet, fa hui mateix un any que el Patronat de Fira València va acordar la creació d'una societat mixta de majoria privada per a garantir l'entrada d'un o diversos socis tecnològics amb la finalitat de gestionar l'activitat, però que comptarà amb una participació pública del 40%, que ostentaran la Generalitat i l'Ajuntament.

Com a pas previ a la transformació de Fira València en una societat mixta, la Generalitat havia d'assumir, mitjançant un decret llei, el deute de Fira València. Es tracta d'un endeutament que ja computa com a passiu del Consell a l'efecte de comptabilitat nacional i al qual este es veuria obligat a respondre en qualsevol cas.

No obstant açò, actualment encara no s'ha definit el model de gestió ni s'ha aprovat el decret d'assumpció de deute per part de la Generalitat. No obstant açò, a la fi del mes d'abril el director de l'Institut Valencià de Finances (IVF), Manuel Illueca, va avançar que el decret d'assumpció de deute per part de la Generalitat "està llest des de fa mesos" a falta de la firma d'un memoràndum per part de les Conselleries d'Hisenda, Economia i de l'Ajuntament i de la pròpia entitat que posarà les bases del procés i les obligacions de les parts implicades.

En este context, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat que el ple del Consell es reunirà este divendres en les instal·lacions de Fira València per a posar "les bases d'una nova relació de la col·laboració pública i privada per a la gestió de Fira València".

Puig, qui ha realitzat este anunci en l'acte de commemoració del centenari de la fundació de la institució que ha comptat amb l'assistència del Rei Felip VI, ha destacat que esta nova etapa "precisa d'una gestió d'acord amb el nou model econòmic valencià que ha de permetre recuperar el lideratge dels sectors madurs".

"Ara es compleixen 100 anys i per això ha arribat el moment de rellançar la fira perquè reprendre la seua força com una gran plataforma d'impuls i internalització de la nostra economia", ha subratllat el president de la Generalitat.

Per la seua banda, l'alcalde de València i president del Patronat del recinte, Joan Ribó, ha recordat que la institució s'enfronta a dos reptes "fonamentals": d'una banda el seu deute heretat de la gestió anterior i, per una altra, posicionar el recinte a l'àmbit "global" a través de la promoció dels actuals certàmens i "portant a València noves fires basades en la innovació i les noves tecnologies".

"L'objectiu és clar", ha dit Ribó, i és que "l'activitat continue creant negoci i ocupació en la ciutat i al seu voltant i en els sectors com a hoteleria, restauració, disseny o comunicació" als quals una Fira reforçada i global "suposarà un increment en els seus beneficis", ha emfatitzat.

Ribó ha recordat que les institucions valencianes estan tancant el nou model de Fira amb una gestió mixta que "aprofite les sinergies del sector privat i públic". "El sector privat ha d'aportar coneixement del negoci firal, nous certàmens i capacitat d'inversió, mentre que el públic hem d'aportar les magnífiques instal·lacions i recolzar la seua activitat", ha defés.

"Vivim un moment en el qual tots hem de ser generosos amb esta entitat centenària perquè continue donant suport als sectors productius valencians i creant activitat i ocupació i per a possibilitar l'arribada de nous certàmens de caràcter global perquè uns altres puguen celebrar el 200 aniversari de Fira València", ha resolt.

En l'acte d'este dimecres, Fira València ha tirat la vista arrere per a rememorar la inauguració, el 10 de maig de 1917, en el vestíbul de la nova Estació del Nord i el pati de l'Imperial Col·legi de Xiquets de Sant Vicent Ferrer de València, de la 1a Fira Mostrari d'Espanya. En aquell moment, el certamen va acollir 148 expositors comercials amb productes com mobles i altres articles de decoració, automòbils, plantes i maquinària per als sectors industrials més variats.

L'entitat que va impulsar la creació de la Fira Mostrari de València va ser la Unió Gremial i, per açò, el seu actual president, Francesc Ferrer, ha rebut hui de mans de Sa Majestat el rei Felip una distinció en reconeixement a la seua tasca.

L'activitat de la institució firal valenciana s'ha mantingut al llarg d'este primer segle d'història i solament s'ha vist interrompuda en dos períodes: en 1921, amb motiu del dol decretat pel desastre de l'exèrcit espanyol prop de la població marroquina d'Annual; i de 1936 a 1942, any este de la reconstrucció de les instal·lacions firals del Passeig de l'Albereda, destruïdes durant la Guerra Civil.

De 1917 a 1961, va organitzar anualment un únic certamen genèric i en 1962 va ampliar la seua oferta amb la celebració, per primera vegada a Espanya, d'una trobada monogràfica dedicada al sector del joguet. En 1963 se celebrarà la Fira Espanyola del Moble, Fusta i Vimen, antecedent de l'actual Fira Habitat València. El creixement experimentat en la dècada dels seixanta, va espentar a buscar un nou emplaçament. Pocs anys després, l'Ajuntament de València donaria solució al problema cedint els terrenys en els quals se situa la institució en l'actualitat.

No obstant açò, la institució firal ha optat també per aprofitar l'efemèride per a mirar cap al futur i ha editat la publicació commemorativa 'Eixida 2027. La Comunitat Valenciana d'ací a deu anys', on 40 experts han imaginat com es transformarà esta autonomia en els camps de la demografia, la logística associada al consum, el model urbà, la mobilitat, l'educació, la política, la tecnologia, el model productiu, la salut i el paper de la dona.

De les diferents taules de treball celebrades, s'han extret "dues idees centrals", segons explica el pròleg del volum. La primera d'elles és que "el futur està en mans de la societat en el seu conjunt" però que, al mateix temps, existeix "un moment actual d'apatia".

La segona qüestió central és que "el futur ha de ser per a tots o no serà". És a dir, tots els avanços tecnològics, sanitaris, laborals i polítics "han d'anar encaminats a reduir la bretxa entre rics i pobres, siguen estos persones, col·lectius, províncies, autonomies, països o continents".

Entre les propostes aportades, destaquen les de fomentar la igualtat de la dona des de l'educació i en àmbits com la ciència, els mitjans, la cultura tradicional i la vida privada; obrir els centres educatius a les entitats del seu entorn i nous perfils professionals per a crear escoles "sense murs"; utilitzar les tecnologies que augmenten la productivitat i continuar els camins iniciats en investigació i desenvolupament en àrees com la impressió 3D, la nanotecnologia aplicada a la biomedicina, la robòtica i la intel·ligència augmentada.

Així mateix, els especialistes advoquen per impulsar una visió sobre la demografia i les migracions que configure una societat plural; promoure una mobilitat més sostenible; la posada en marxa des de la classe política una 'Estratègia Valenciana 2027'; racionalitzar i fer més acollidores les ciutats, afavorir el consum intel·ligent i recuperar, definitivament, els valors de la dieta mediterrània.