Esta "fita" s'ha aconseguit després de realitzar el mes passat el seu primer explant d'òrgans amb la tècnica de donació en asistòlia controlada, és a dir, procedent d'un donant a cor parat, ha informat en un comunicat el centre.

ECMO (per les seues sigles en anglés ExtraCorporeal Membrane Oxygenation) un mètode realitzat amb una tecnologia que el seu objectiu és restaurar el flux sanguini dels òrgans abdominals amb sang oxigenada i a la temperatura adequada.

El metge especialista d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Clínic Universitari de València i Coordinador de Trasplantaments en este hospital, Rafael Badenes, ha explicat que "els beneficis fonamentals d'utilitzar ECMO deriven de la perfusió dels òrgans que s'inicia de manera immediata després de la declaració de la mort del pacient".

El dispositiu permet que després de la mort, la sang circule per la cavitat abdominal, disminuint així el temps d'isquèmia (disminució del flux sanguini que arriba als òrgans) ha afegit. Açò es traduïx en una preservació molt millor dels òrgans a trasplantar.

Badenes ha subratllat que "esta fita és un impuls per a tots els professionals que treballen en el programa de trasplantaments de l'Hospital Clínic i demostra una alta qualificació, implicació i coordinació de tots els que han participat.

POTENCIAR LES DONACIONS EN ASISTÒLIA CONTROLADA

Una de les línies estratègiques del Programa de Trasplantaments de la Comunitat és augmentar les donacions amb la modalitat d'asistòlia controlada que té unes característiques i necessitats diferencials.

El passat mes de març l'equip de l'Hospital Clínic de València va realitzar la seua primera donació en asistòlia controlada mitjançant extracció ultra ràpida. Fins a eixe moment les extraccions havien sigut en situació de mort encefàlica.

La tècnica més freqüent utilitzada en la donació a Espanya és en la qual es realitza l'extracció de l'òrgan després de mort encefàlica. En esta, el donant ha mort pel cessament complet de l'activitat cerebral però la sang seguix circulant a altres òrgans durant un temps, la qual cosa permet major marge temporal per a l'actuació. Per la seua banda, en la donació que es fa per mitjà d'asistòlia controlada l'extracció d'òrgans es realitza una vegada el pacient ha mort per parada cardio-respiratòria.