Les noves mesures de naturalització de les àrees verdes de la ciutat de Barcelona comportaran un canvi en el paisatge urbà, incrementant-se la biodiversitat, tant de fauna com de flora.

Tot això és conseqüència de l’eradicació de l’ús del glifosat i altres herbicides per eliminar les injustament anomenades males herbes, així com també l’aposta per mètodes ecològics relegant l’ús dels fitosanitaris amb base química com a últim recurs.

Es tracta en definitiva de tot un procés de canvi en els mètodes i la filosofia del manteniment i la jardineria a la ciutat perquè aquestes tasques siguin més sostenibles i saludables per a la ciutadania.

La mesura més important és l’abandó progressiu del glifosat, un herbicida químic utilitzat per al control de les herbes espontànies en els escocells dels arbres i les zones de sauló. Aquest producte és tòxic pels animals i contamina la terra i els aqüífers per filtració. L’eradicació d’aquest producte té unes conseqüències directes en la percepció del paisatge vegetal que veuran els ciutadans de Barcelona.

Un primer punt serà la presència de més herbes autòctones de creixement espontani, les mal anomenades ‘males herbes’. La presència d’aquestes espècies vegetals comportarà al mateix temps una tonalitat més groguenca en segon quines èpoques de l’any, ja que Barcelona s’emmarca en un ecosistema mediterrani que fa que les plantes s’assequin l’estiu i la tardor.

Aquestes mesures de tolerància amb el creixement d’herbes espontànies no s’adoptarà a totes les àrees de vegetació de la ciutat, sinó tan sols en aquelles que ho permetin sense significar una molèstia per a la ciutadania. Es tracta en certa manera de crear unes àrees de vegetació el més proper possible a la natura, amb la mínima intervenció de l’ésser humà.

A les zones on s’hagin de controlar el creixement espontani de plantes s’adoptaran sistemes com encoixinat amb triturat de poda als escocells dels arbres, o la plantació de gramínies i plantes vivaces.

D’altra banda, l’eliminació de les herbes espontànies d’algunes àrees concretes es farà de forma manual o amb maquinària específica.

Tot aquest sistema combinat de creixement espontani de vegetació, diversitat d’espècies vegetals i eradicació de productes químics en el manteniment de les zones verdes i la vegetació de la ciutat comporta tota una sèrie de beneficis saludables per a la ciutadania i farà que el paisatge tingui un aspecte més proper a la natura que podem trobar al camp.

Aquests canvis projectats als treballs de manteniment i jardineria de la ciutat són part d’un procés llarg de transició fins assolir un nou model de vegetació urbana.

Els ecosistemes naturals creats amb aquestes accions ajuden a controlar la població d’insectes i paràsits d’una manera natural i la mateixa acció de la natura s’encarrega de la cura i el manteniment en bon estat de la vegetació.

Els canvis projectats als treballs de manteniment i jardineria de la ciutat són part d’un procés llarg de transició cap a un nou model de vegetació urbana. L’horitzó de treball de l’ajuntament per implantar aquesta transformació parteix de l’objectiu d’eliminar totalment la utilització del glifosat l’any 2026.

Diferents espècies herbàcies conviuran amb arbustos per aconseguir un ecosistema diversificat en un entorn urbà amb un aspecte més proper al que es pot trobar passejant pel camp.

La presència de diferents espècies atrau insectes pol·linitzadors i ocells, que regulen de manera natural possibles plagues i malalties de les plantes sense necessitat d’utilitzar químics.

El creixement espontani de plantes autòctones genera més biodiversitat, procurant una protecció natural als arbres i evita l’ús de químics, a banda d’oferir un aspecte estètic més natural.

Les espècies espontànies amb flor marquen les estacions amb períodes de floració, grana i fruit, i de vegetació seca i groguenca a partir de l’estiu, propi dels sistemes mediterranis.

Els tractaments naturals basats en els processos naturals de control dels ecosistemes són molt amplis i estan molt ben estudiats, sobretot per l’aplicació en els cultius destinat a la producció agrària d’aliments. L’eradicació del glifosat, altres herbicides i pesticides d’arrel química, imposa la utilització de sistemes i mètodes ecològics per controlar les plagues i malures dels arbres i la vegetació urbana.

Una d’aquestes alternatives són el processos biològics, sobretot pel que fa a les plagues. Des de fa molts anys aquests mètodes s’utilitzen en agricultura i consisteixen a fer servir la fauna per tenir cura de les plantes. Tant els depredadors de les plantes, com els paràsits o els agents patògens que causen les plagues i malalties de l’arbrat i les plantes es combaten mitjançant els seus enemics naturals.

Un dels principals exemples de control de plagues mitjançant processos biològics és el de les marietes. En el cas concret de la marieta de set punts, aquest insecte controla la plaga del pugó per depredació. És a dir, s’introdueix un insecte que no fa mal a l’arbre o la planta afectada i, per contra, elimina els paràsits.

Aquests elements de control són productes naturals o, fins i tot, éssers vius per tal de reproduir processos de lluita biològica, totalment innocus per a les espècies vegetals, per l’ecosistema a què s’apliquen i per a les persones.