D'esta forma, el tribunal desestima un recurs interposat per la Federació de Centres d'Ensenyament de València (Feceval), a qui imposa les costes, contra l'orde 7/2015 de la Conselleria d'Educació per la qual es regulen les bases de la implantació d'un projecte experimental d'incorporació del nivell educatiu de 2 a 3 anys en determinats col·legis d'Educació Infantil i Primària de titularitat pública.

La federació, que agrupa centres privats-concertats, sol·licitava la nul·litat de l'orde al·legant, entre altres raons, falta d'informació als col·lectius afectats, vulneració del dret de competència i discriminació dels centres infantils privats i els públics no inclosos en l'orde. Per la seua banda, la Generalitat va negar competència deslleial i va argumentar que l'educació és un servici públic essencial, sense que l'existència d'operadors privats en el sector puga excloure l'actuació de les administracions públiques.

En la seua sentència, de data de 28 de febrer i consultada per Europa Press, la sala recorda que ja va tindre ocasió de pronunciar-se sobre el tema per un recurs anterior promogut per l'Associació Estatal d'empreses d'Assistència i Educació Infantil (ADEI), que també va ser rebutjat.

En eixa línia, el TSJ assenyala que l'article 27 de la Constitució establix que "tots tenen dret a l'educació", proclamació que es complementa amb altres preceptes sobre que els poders públics han de garantir eixe dret o el reconeixement a les persones físiques i jurídiques de la llibertat de creació de centres docents dins del marc constitucional. Tenint en compte esta normativa, els magistrats manifesten que "no s'aprecia vulnerada en cap dels aspectes referits per la implantació del programa experimental, ni minva alguna en les famílies, titulars del dret a l'educació i del dret a la lliure elecció de centre".

"IGUALTAT D'OPORTUNITATS"

"Tampoc s'aprecia arbitrarietat alguna -prosseguix la resolució- en el fet que els centres indicats per a la implantació del programa siguen de titularitat pública, resultant açò d'acord amb les competències de les comunitats autònomes, a les quals per mitjà de la programació general de l'ensenyament, els correspon assegurar la cobertura de les necessitats educatives proporcionant una oferta adequada de llocs escolars, dignificant l'ensenyament públic i promovent la igualtat d'oportunitats".

I afig: "El mecanisme de la programació general de l'ensenyament ha de permetre la racionalització de l'ús dels recursos públics destinats a educació. Tal programació, al seu torn, ha d'assegurar simultàniament el dret a l'educació i la possibilitat d'escollir centre docent dins de l'oferta de llocs escolars gratuïts, doncs tal llibertat no existix verdaderament si no està assegurat aquell dret per a tots".

L'alt tribunal valencià apunta que la resta d'arguments esgrimits pel recurrent "es referixen a situacions futuribles que no consten ni s'acrediten i que dependran, si escau, de la implantació del programa experimental". Ací subratlla que, "precisament l'orde impugnat, regula un projecte de naturalesa experimental i limitat a un curs escolar, per la qual cosa els motius d'impugnació referits a conflictes laborals o perjuís irreparables no queden constatats.

A més, Feceval va exposar en el seu recurs una sèrie de defectes de forma en l'orde, però el TSJ conclou que cap és suficient per a acceptar la petició de nul·litat. Per açò, "no observant-se, en definitiva, vici algun que puga invalidar l'orde impugnat, procedix amb la desestimació del recurs interposat, procedir a la seua confirmació", determina la sala.