El que va ser gerent de Ciegsa entre 2001 i finals de 2003, Javier García Lliberós, ha assenyalat este dilluns que les "desviacions més importants" en el cost de la construcció de col·legis i instituts per part d'esta empresa pública de la Generalitat es van deure "a canvis substancials en el projecte" dels mateixos, alguns dels quals havien sigut elaborats en els anys 90.

"Per la seua antiguitat i a causa de l'auge i canvi en les necessitats escolars -s'ha referit a l'augment de la immigració en aquell període- la Conselleria d'Educació va començar a fer constants ampliacions dels col·legis, una grandíssima part van ser ampliats fins i tot doblats", ha asseverat l'economista, qui no obstant açò ha precisat que l'objectiu era "abaratir al màxim possible": "L'important era que els xiquets pogueren fer classe i aprendre el necessari però sense estar en palaus".

Lliberós s'ha manifestat en estos termes durant la seua compareixença en les Corts en la Comissió d'Investigació de les activitats de l'empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, (Ciegsa), -creada arran d'un informe de la Intervenció que va detectar més de mil milions d'euros en sobrecostos-, en la qual ha defès que "cap de les actuacions es van eixir de la normativa legal" perquè els plecs de condicions per a les licitacions en la construcció de centres educatius i els convenis els feia l'Advocacia de la Generalitat. "No es feia res sense que ho sabera la Conselleria; si no donaven el vistiplau a l'obra no es pagava", ha subratllat.

Així mateix, ha apuntat que Ciegsa, que va començar a funcionar a principis de 2001 a partir d'un decret del Consell -en aquell moment presidit pel 'popular' Eduardo Zaplana-, "es va crear amb uns professionals de prestigi i de total independència". En este sentit, ha recordat que l'aleshores president de la Generalitat va ser qui el va triar per a la gerència de l'empresa pública: "No sé si seria l'únic o hi hauria uns altres possibles candidats", ha aclarit el primer compareixent d'esta comissió, qui ha destacat que el van nomenar pel seu currículum i per tindre "30 anys d'experiència en el sector de la construcció i la promoció".

"Jo era un professional absolutament independent, ni pertanc ni he pertangut a partit polític algun", ha asseverat Lliberós, qui ha matisat que la condició de la seua aleshores esposa, l'exconsellera i exportaveu del Govern valencià, Alicia de Miguel, no va influir en la seua elecció per a responsabilitzar-se de l'empresa pública.

SOBRECOSTOS PER PROJECTES ANTICS

Lliberós, qui ha assenyalat que va ser gerent de Ciegsa des de 2001 i fins a finals de 2003 -encara que en l'acta del Consell d'Administració consta que va ser destituït en 2006, en lloc de dos anys abans- ha explicat que, després de la seua eixida de la gerència, es va dedicar a tasques "més administratives" en el si de l'empresa, quan li van traslladar a un altre despatx i no veia "ni tan sols a les persones que obstaculitzen en Ciegsa".

A més, ha relacionat la seua eixida de la gerència amb "disputes polítiques que va haver-hi entre el senyor Zaplana i Francisco Camps", en qui va recaure la presidència de la Generalitat després del Govern de Zaplana. La gerència de l'empresa, ha dit, va recaure aleshores en Máximo Caturla -encara que en l'organigrama de l'empresa constava com a conseller delegat-. Caturla es troba investigat pels presumptes delictes de malversació de cabals públics, tràfic d'influències i frau en la contractació en Ciegsa en una de les peces del cas Imelsa.

"Imagine que els nous directius exercirien una gran part de les tasques que jo feia, jo ja no pintava gens", ha asseverat Lliberós. Respecte al període en què va estar com a gerent -que ha insistit va ser des de 2001 a la fi de 2003-, ha indicat que la Conselleria d'Educació va enviar a l'empresa pública 275 expedients "realment molt voluminosos" per a la construcció de centres escolars amb l'objectiu d'ajustar-se a la Logse, que fixava una sèrie de condicions per als col·legis i instituts. Així, ha recordat que quan va ser relegat del seu càrrec s'havien finalitzat 101 centres i hi havia 108 en execució.

En relació a estos projectes que la Generalitat va enviar a Ciegsa després de la seua creació, ha assenyalat que eren heretats de l'anterior Govern autonòmic del PSPV, per la qual cosa dataven dels anys 90. "Per la seua antiguitat i a causa de l'auge i canvi en les necessitats escolars, la Conselleria va començar a fer constants ampliacions dels col·legis, una grandíssima part van ser ampliats fins i tot doblats", ha recordat Lliberós, qui s'ha referit a la "important implantació" del ja mort conseller d'Educació Manuel Tarancón del joc de pilota valenciana "en tots els centres", la qual cosa va portar a un "augment dels pressupostos" per a la construcció de trinquets.

"ABARATIR ELS PREUS"

"Si va haver-hi en qualsevol cas desviacions més importants, va anar a causa de canvis substancials en el projecte", ha incidit l'economista, qui ha apuntat que la Conselleria manava les necessitats d'equipament dels centres a Ciegsa i aquest "es limitava a licitar i finançar eixos equipaments". "Els tècnics de la Conselleria es dedicaven de les adjudicacions", ha destacat.

Respecte a la licitació d'obres i concursos, ha manifestat que amb l'objectiu de "abaratir els preus" es licitaven per lots. També s'actuava d'esta manera "per a evitar que quedaren deserts determinats col·legis menys atractius per la seua llunyania". "Quan eixia un col·legi xicotet es quedava sempre desert, per açò es va fer per lots, per a abaratir i que es feren els que ningú volia fer", ha assenyalat.

"DISPUTES" ENTRE ZAPLANA I CAMPS

Lliberós ha dit a més que les contractacions de les 80 o 90 persones que treballaven en Ciegsa durant la seua gerència es van dur a terme de forma legal i que la majoria procedien de la Conselleria. No obstant açò, ha indicat que "un percentatge molt important de les persones nomenades van ser apartades per eixes disputes polítiques que va haver-hi entre el senyor Zaplana i Camps".