En un comunicat, la diputada responsable d'esta iniciativa, Cristina Cabedo, s'ha referit al cas de la tuitera murciana Cassandra Vera, condemnada a un any de presó i set d'inhabilitació per considerar-la culpable d'un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme per 13 missatges publicats en la xarxa social entre novembre de 2013 i gener de 2016.

Esta condemna, ha advertit la parlamentària, "és fruit de les últimes reformes del Codi Penal Español com la de l'article 578, on dins dels delictes de terrorisme s'engloba el tipus referit a enaltiment del terrorisme, desdibuixant-se d'esta forma el propi delicte de terrorisme".

Sobre este tema, ha incidit que "segons opinen associacions judicials com a Jutges per a la Democràcia, el delicte ha de caracteritzar-se per elements com l'aspecte organitzatiu i la possessió d'armes o explosius, trets molt allunyats que una persona escriga 13 tuits en xarxes socials".

Cabedo ha remarcat que "l'actual redacció està portant a què l'Audiència Nacional jutge persones que gens tenen a veure amb organitzacions terroristes per proferir manifestacions que s'engloben en el denominat 'humor negre' i que, si bé poden ser de mal gust o fins i tot ofensives, no poden titlar-se d'acte terrorista".

No obstant açò, ha advertit que les reformes legislatives o les accions de govern "encara no s'han preocupat per actuar de la mateixa forma àgil en la garantia del dret d'identitat i expressió de gènere de les persones trans en totes les facetes de la seua vida, inclosos els procediments judicials"

D'esta forma, ha lamentat que "Cassandra Vera, una xica transgènere que no s'identifica com a home ni es nomena com a tal ni desitja ser reconeguda amb una identitat masculina, va haver de veure's tractada com a tal durant el seu pas per l'Audiència Nacional, per la qual cosa al tràmit d'estar sent interpretats els seus tuits com una qüestió vinculada a delictes de terrorisme, va haver de sumar la humiliació de no ser respectada en la seua identitat de gènere, la qual conforma la seua dignitat com a persona".

"MAI ES DIRIGIXEN A ELLA COM A DONA"

En la pròpia sentència, recorda la parlamentària, "fins a mig centenar de vegades es dirigixen a ella com l'acusat, el declarant, el dicente, el detingut o l'autor, mai durant la vista oral com a dona". A més, ha explicat que "fins que no es va escoltar en la vista del juí als diferents actors dirigir-se a ella com si fóra un home i no com a dona, ningú l'havia relacionat amb una identitat de gènere diferent a la desitjada per ella" i ha lementat que "no obstant açò, els insults i comentaris transfóbicos han anat augmentant des d'aleshores".

"Ens trobem amb un assetjament a través de les xarxes socials cap a ella amb comentaris sobre el timbre de la seua veu o del seu aspecte físic, arribant fins i tot per part de representants polítics, com la regidora de Paiporta, Amparo Císcar, que, a més de tractar el seu aspecte físic, va tractar la jove com a 'cosa'", ha denunciat.