Víctimes de la banda terrorista ETA, polítics i intel·lectuals presenta este dijous a Sant Sebastià un manifest, que acumula més de cent signatures, per demanar "un model de finalització d'ETA sense impunitat", especialment davant l'anunci "d'un entrega d'armes mediàtica i propagandística" que al seu juí té una inequívoca connotació d'autoblanqueig".

El manifest, al qual ha tingut accés Europa Press, l'impulsen el filòsof Fernando Savater, l'exconseller basc Joseba Arregi, l'eurodiputada d'UPyD Maite Pagazaurtundua, el cofundador d'Euzkadiko Ezkerra Teo Uriarte, la presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE), Consuelo Ordóñez, l'historiador Luis Castells i el catedràtic Martín Alonso.

Entre els firmants hi ha víctimes d'ETA com Ana Iríbar (vídua de Gregorio Ordóñez) i Javier Rupérez, escriptors (Fernando Aramburu, Félix de Azúa, Andrés Trapiello, Fernando Iwasaki, Félix Ovejero) i altres intel·lectuals i artistes com Carmen Iglesias, Agustín Ibarrola i el director de l'Euskobaròmetre Francisco José Llera Ram. També hi ha polítics com qui va ser fundadora d'UPyD Rosa Díez, l'exdiputat Gorka Maneiro i l'ex 'popular' Cayetana Álvarez de Toledo.

En el text, advertixen contra una política penitenciària que excarceri anticipadament els etarres, encara que siga "emmascarant-ho en una aplicació laxa de graus", suposaria "una forma d'autoritat".

És més, subratllen que "firmar interessadament, a canvi d'una recompensa, una petició de perdó, reconèixer el dany personal causat o assumir el pagament d'indemnitzacions pendents que mai s'efectuarà, és un frau" i que "el requisit de la col·laboració és l'únic que beneficia les víctimes i que prova el penediment real dels criminals".

El final d'ETA, afegixen, ha de sostindre's "sobre la dignitat de les seues víctimes", perquè és "el deute contret per l'Estat de Dret que el Govern espanyol ha de defensar". "Quan s'ha aplicat l'Estat de Dret, sense paranys ni dreceres, és quan s'ha aconseguit el pitjor debilitament d'ETA", recorden.

Afegixen també que "la deslegitimació del llenguatge d'ETA és, simultàniament, una condició inexcusable per a afrontar una altra qüestió pendent, la por i el desistiment d'una part de la societat durant els anys del terror".

Els signants sostenen que "el futur de la societat basca i navarresa no pot escriure's en l'estela de la por i l'autocensura generats per ETA, encara que la seua acció terrorista haja deixat d'amenaçar" perquè llavors no hi haurà memòria ni justícia per a les víctimes.

"XANTATGE MORAL" I "MICROVIOLÈNCIA" AMB LES VÍCTIMES

Per això, advertixen als qui els demanen "generositat" que això és "un xantatge moral, que és un tipus de microviolència tremendament nociu", perquè suposaria renunciar a "legítimes reclamacions", com la justícia, que és "un component de la reparació".

Per evitar que el desarmament anunciat pel 8 d'abril siga una jugada "purament tàctica", subratllen que el primer que ha d'exigir-se a ETA "i a la seua trama política" és que condemne tota la seua història de terror perquè no mire de presentar-la com a legítima i un "sacrifici heroic per la pàtria".

A més, subratllen que cal evitar "un nou gran tabú comunitari: el de la repugnància de sentir la veritat de l'horror i les seues ramificacions en forma de violència de persecució, extorsió o l'experiència traumàtica dels milers de nens que van créixer amb un silenci obligat per l'amenaça de mort dels seus pares".