La Fira del Llibre de València celebrarà, del 20 d'abril a l'1 de maig en els Jardins de Vivers, la seua edició número 52, en la qual aspira a superar les dades de l'any passat, quan va aconseguir mig milió de visitants i 850.000 euros de facturació. El certamen oferirà una programació més feminitzada -hi haurà "més dones que mai" en les activitats- i amb ànima de "festa", per a reivindicar-se com la segona fira del llibre més important d'Espanya, després de la de Madrid, i la més rendible, amb un volum de vendes mitjà per expositor i dia de 1.200 euros.

Així ho ha destacat el president del Gremi de Llibrers de València, Ignacio Larraz, que ha presentat la trobada en una roda de premsa en la qual ha estat acompanyat per la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, Carmen Amoraga; el president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Jesús Figuerola; el president de l'Associació Professional d'Il·Lustradors de València (APIV), Miquel Ángel Giner, i l'il·lustrador Julio Antonio Blasco ('Sr. López'), que ha realitzat el cartell de la Fira, una imatge d'un llibre roig amb un cor que simbolitza la "passió" per la literatura.

La 52 Fira del Llibre comptarà amb la participació de 60 expositors en 93 casetes, tres més que en 2016, entre llibreries, institucions i entitats amb fons editorial propi. L'agenda d'activitats acollirà al voltant de 600 firmes, més de 130 presentacions, unes 150 entrevistes amb autors en un plató de televisió, taules redones, debats, 72 espectacles, un centenar de tallers i propostes infantils obertes al públic escolar i en general per les quals passaran 4.500 xiquets.

A més dels escriptors convidats pels expositors, la fira ha programat esdeveniments amb autors com Manuel Vicent, Fernando Aramburu, Care Santos, Fernando Delgado, Luis Gotysolo, Albert Espinosa, Luz Gabás, Blue Jeans, Clara Sánchez i Mónica Carrillo, entre uns altres. L'homenatjat en esta ocasió serà Carles Cano (València, 1957) pel seu important paper en la literatura infantil i juvenil. També es rendirà tribut a Blasco Ibáñez, Miguel Hernández, Joan Fuster i Gloria Fuertes.

Ignacio Larraz ha subratllat que la Fira 2017 coincideix amb la commemoració dels 40 anys del Gremi de Llibrers, per la qual cosa accentua el seu caràcter de celebració "sense nostàlgia". "Som supervivents -ha asseverat- i el sector del llibre s'està recuperant, cosa que ens dóna energia".

En este punt, ha recalcat la rellevància de la Fira del Llibre de València, la segona més important de les seues característiques de l'Estat, per darrere de la de Madrid, i la "més rendible", ja que, mentre el certamen valencià presenta 1.200 euros de mitjana en vendes per expositor i dia, el de la capital d'Espanya té 1.007, segons les dades facilitades per la Fira.

El cost global de la trobada arriba enguany als 350.000 euros, un 16,6% més que en 2016 -quan va ser de 300.000. Les aportacions procedeixen del Gremi de Llibrers (220.000 euros); FULL (60.000); Direcció general de Cultura i Patrimoni (32.000) i les llibreries, editorials i entitats organitzadores d'activitats (38.000 euros aproximadament). Compta amb la col·laboració d'institucions -Generalitat, Diputació de València i Ajuntament de València- i patrocinadors privats.

El president del gremi ha apuntat que, encara que hi ha un ambient festiu, el sector sempre té reivindicacions i demana "més llenya, més foc". Ha posat com a exemple la conveniència que el Ministeri done més facilitats per a tramitar ajudes a les fires fora de Madrid que també té un pes en la indústria espanyola.

Per la seua banda, Carmen Amoraga i Jesús Figuerola s'han mostrat convençuts que la posada en marxa del Pla Valencià del Llibre i la Lectura "acabarà donant resultats". "Però serà a mitjà i llarg termini", ha advertit la directora general.

Pel que fa als indicadors actuals, el representant de FULL ha recordat que, mentre l'índex de lectura habitual a Espanya se situa entorn del 59%, a la Comunitat Valenciana és tres punts menor. Les xifres de lectura en valencià són més "dramàtiques": solament el 3% dels llibres. Finalment, i respecte al format digital, Figuerola ha destacat que conviu amb el paper i ha comentat que el problema no és el llibre digital, sinó la pirateria.