Familiars de represaliats exhumaran les restes d'una fossa de Paterna al juny, la més gran oberta a la Comunitat
Familiars de represaliats exhumaran les restes d'una fossa de Paterna al juny, la més gran oberta a la Comunitat Europa Press

Així ho han anunciat este dimecres el president de l'Associació, Santi Vallés, acompanyat de l'arqueòleg director de l'equip Arquo Antro, Miguel Mezquida, -que coordinarà els treballs en la fossa-, en una roda de premsa enfront de les dependències de l'antiga Presó Model, a la qual solien portar els condemnats a mort en dates pròximes a l'execució per a portar-los després a afusellar.

Segons les investigacions realitzades per l'Associació, constituïda en 2006, entre els afusellats en la fossa 113 de Paterna es trobarien dotze presos procedents de Rafelbunyol, sis de València, cinc d'Ontinyent, sengles de la Font de la Figuera, Manises, l'Alcúdia, Alzira i altres poblacions de la Ribera Alta, La Costera, Camp de Morverdre o La Safor, així com alguns autòctons de Granada, Madrid i Burgos. Tots ells d'edats compreses entre els 27 i els 68 anys.

L'objectiu és exhumar les restes de la fossa al complet, i no d'una sola part com s'ha fet en altres ocasions, uns treballs que ascendixen a 125.000 euros, dels quals la Diputació de València ha finançat quasi la mitat, 62.000. Malgrat no cobrir tots les despeses, els familiars confien a obtindre el que falta en la pròxima convocatòria de subvencions.

Segons l'arqueòleg responsable de l'equip Arquo Antro, Miguel Mezquida, es tracta de la fossa més gran que s'ha obert fins a li data a la Comunitat Valenciana, on les que més tenien eren de com a molt 15 represaliats.

Amb la subvenció de la Diputació, primer s'obrirà la fossa 82 del cementeri de Paterna, on hi ha 20 víctimes, i en finalitzar, es començarà amb la fossa 113, un treball de major "complexitat" donat el volum de cadàvers. A més, la fossa és "un espai xiquet", d'entre dos metres i dos metres i mitjà d'ample i tres metres de llarg i "molta profunditat", on únicament cabran dos companys.

Serà un treball "minuciós", ha assegurat Mezquida, i encara que en l'actualitat l'Estat espanyol no judicializa estos crims, Arquo Antro farà un "tractament forense", perquè si algun dia açò canvia, "es puguen judicializar els casos i quede constància".

Les fosses "sempre parlen", ha comentat, i Arquo Antro va "buscant les proves del delicte, que són els afusellaments", l'anomenat 'tir de gràcia', i recopilarà les bales que normalment que impacten en els ossos o queden allotjades en les zones blanes de carn i en esqueletitzar-se les restes, apareixen en la terra.

Per a Mezquida, "estos processos han de fer-se públics, la gent ha de conéixer la realitat de les famílies. És una cosa de tots per a millorar la societat".

Fins a hui, un total de 12 famílies de víctimes de la Fossa Comuna 113 del Cementeri de Paterna han emprès este projecte d'exhumació, però el president de l'associació, Santi Vallés, ha volgut fer una crida perquè totes les famílies que tinguen constància de parents afusellats en 18 de gener de 1940, el 19 de setembre de 1941 i el 27 de març de 1940 es posen en contacte amb l'Associació o amb el grup Arquo Antro per a conéixer la destinació dels seus sers estimats.

S'identificaran tots els cossos i els que vullguen que es quede en la fossa es tornaran a col·locar en ella i es "dignificarà" també l'espai "perquè quede constància que van ser enterrats allí els afusellats dels crims del franquisme".

"EL DUEL, PER FI"

"El que va començar sent un projecte personal", ha recordat Vallés, portarà ara a obrir la fossa més gran que s'ha excavat a la Comunitat per "el patiment, la por de tants anys, la pena" que "ara per fi pot eixir" i els familiars "podran fer el duel, el duel que els han negat. Esta és la clau, que puguen fer el duel amb normalitat institucional, però que no hagen de demanar almoina per a això".

Tot va començar quan Santi Vallés va començar a buscar el seu oncle Paco, -Francesc Núñez Miquel, de Unió Republicana-, el germà de la seua àvia. Abans de morir la seua tia, ha recordat, li va prometre que "faria tot el possible per portar l'oncle a casa, a l'Alcúdia". A partir d'ací va començar un periple en el qual va contactar amb Arquo Antro, i a través del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica, amb altres familiars de represaliats fins que van propiciar una trobada del que van decidir crear una associació, un pas imprescindible per a emprendre un projecte d'exhumació, a instàncies de familiars, i poder accedir a subvencions.

En este punt ha volgut agrair a la Diputació de València, que, "després de molts anys s'han instituït ajudes, sense les quals seria impossible dur a terme un projecte així".

"HEM DE PEREGRINAR PER A BUSCAR LA NOSTRA MEMÒRIA? QUINA VERGONYA"

Vallés ha reivindicat que es tracta d'un dret públic, és un haver de l'Estat, que és responsable directe, encara que van ser tribunals militars, s'ha de fer com a Alemanya, amb la normalitat d'assumir eixa responsabilitat i invalidar els juís sumarísmos que els van condemnar a mort".

Al seu entendre, "hauria de ser d'ofici l'Estat el que assumira el procés d'investigació i tot el que conduïx a l'excavació i exhumació", ja que "la burocràcia administrativa és complexa". "Hem d'anar peregrinant pels arxius per a buscar la nostra memòria? Però això que poca vergonya!", ha criticat.

Segons ha apuntat, "solament una anàlisi visual dels expedients, ens donem compte de les inconsistències, dels canvis de declaracions, de les tortures que feien per a anar aconseguint els testimoniatges que volien", ha denunciat. "Eren, com es pot comprovar en tots els juís sumarísimos, persones treballadores que no tenien cap sospita per a ser condemnats a gens, lliures de qualsevol càrrega, però ja sabeu en què va consistir la repressió, per cada mort d'un bàndol havien de caure com a mínim un o dos de l'altre bàndol", ha relatat.

Consulta aquí más noticias de València.