la Generalitat Valenciana com a acusació particular del conegut com cas Palau, en el qual està investigada, entre altres, l'exintendent de la institució cultural Helga Schdmit, en estimar que no és ni "perjudicada" ni "ofesa".

Així consta en una interlocutòria, en la qual el tribunal valencià estima el recurs d'apel·lació interposat per Schmidt contra la resolució dictada pel Jutjat d'Instrucció número 15 de València en la qual s'acordava la personificació en el procés del Consell.

La defensa de Schmidt va argumentar en el seu recurs que era "erroni" creure que com el finançament de la Fundació Palau de Les Arts és predominantment pública, sent la Generalitat la que més aporta, podia este ser perjudicada.

Sobre este tema, al·ludia a un article de la Llei 1/2015 d'Hisenda Pública de la Generalitat, relatiu a les fundacions del sector públic, que atorga a les mateixes personalitat jurídica privada; i a un altre article de la Llei 1/2013 de la Generalitat de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic, relatiu als ens del sector públic empresarial i fundacional, entenent que la seua personalitat jurídica no pot ser exercida per la Generalitat.

Pel que fa a l'adscripció de la fundació a la Conselleria de Cultura, Schmidt va al·legar que este fet no suposava la pèrdua de la personalitat jurídica ni la possibilitat de ser substituïda la seua capacitat d'actuar en dret per la conselleria.

El fiscal es va oposar a estos arguments i va remarcar l'adscripció de la fundació a la Conselleria de Cultura i el caràcter dels fons públics dels quals es nodria aportats per la Generalitat i objecte d'investigació en relació amb un presumpte delicte de malversació de cabals públics.

"SINGULARITAT PRÒPIA"

El tribunal, després d'estudiar els fets, afirma que este cas té una "singularitat pròpia". En primer lloc, en relació amb la condició de la fundació de la concreta entitat pública, assenyala que la mera adscripció administrativa a una conselleria o l'existència d'un conveni de defensa jurídica amb la Generalitat no són factors determinants als efectes debatuts, doncs la fundació "manté la seua personalitat jurídica pròpia", sense perjuí que en virtut de la legislació autonòmica haja de sotmetre's a la fiscalització o control administratiu en certs aspectes.

En segon lloc, l'Audiència indica que les aportacions que ha vingut rebent la fundació no provenen únicament de la Generalitat, sinó també de patrocinadors externs, de manera que els fons rebuts de les diverses fonts "s'integren i confonen en el patrimoni" de l'entitat, "sense poder-se per tant diferenciar a quina concretes aportacions puga correspondre els diners de la fundació afectat en el present cas", estima.

Amb tot, afirma que "potser poguera considerar-se la possibilitat que la Generalitat ostentara la condició de perjudicat per haver hagut de reparar les conseqüències civils dels fets dins de l'àmbit de la víctima, però cap afirmació taxativa en este sentit es va efectuar per la Generalitat", advertix. Així, creu que la Generalitat no pot ostentar la condició de perjudicada, ni tampoc la d'ofesa.