CSI·F va presentar un recurs contra el Consell en entendre que s'havia vulnerat el dret a la llibertat sindical en la reunió que va tindre lloc el 21 de febrer amb altres sindicats i en la qual va ser "obligat" a abandonar-la.

En esta convocatòria, la conselleria va acordar la "imposició" del requisit lingüístic en Administració del Consell, "tal com havia pactat amb tres sindicats", en lloc d'aplicar-ho com a mèrit, mesura que reclamava la central sindical.

El sindicat va adduir en el seu escrit la vulneració que s'havia produït "en el vessant del dret a la negociació col·lectiva". La central sindical relatava que eixa decisió de la Generalitat "posa de manifest la negociació amb solament alguns dels sindicats convocats". CSI·F va apel·lar a la conculcació del dret constitucional a la llibertat sindical.

En esta línia, la central sindical comentava que la Generalitat havia actuat "al marge del corresponent col·legi negociador", doncs les qüestions relacionades amb la Llei d'Ocupació Pública "han de negociar-se en el si de la Mesa General de Negociació de la Generalitat". També assenyalava com la Generalitat "va fer abandonar el sindicat la reunió convocada per a informar de les últimes modificacions introduïdes en l'avantprojecte".

El jutge, davant estos arguments, ha decidit admetre el recurs i ha advertit que el mateix es tramitarà per les normes de procediment per a la protecció dels drets fonamentals. Així mateix, ha requerit a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques que, amb caràcter urgent, remeta l'expedient administratiu, acompanyat dels informes i dades que estime procedents.

Després de la reunió de febrer i el públic malestar de CSI·F, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va apuntar que la trobada amb els sindicats es va realitzar "sense perjuí" dels representants sindicals que no es van sumar a l'acord, concretament CSI·F. "Tots són igual de valuosos; no s'ha intentat eximir-los de la negociació sindical", ha destacat.