Epitafis amb història al darrere
Tomba feta per M. Carrasco Formiguera d’Ildefons Cerdà (creador de l’Eixample) i amb un epitafi sentit (N. Bonet).
"Record de tots els teus fills (menys del Ricardo que no ha donat res)". Aquest és el comiat real que es pot llegir a la làpida d’una mare difunta.

El R.I.P. o Descansi en pau són substituïts per epitafis més enginyosos
Tot i que les fórmules tradicionals
"R.I.P." i "descansi en pau" són les habituals com a epitafis en làpides de tombes i nínxols, hi ha qui ha optat per frases menys convencionals que ja s’han fet un forat a la història.

El "Disculpi, senyora, que no m’aixequi", atribuït a Groucho Marx , o el "Mai hauria d’haver passat de l’Scotch als martinis" de Humphrey Bogart , en són un exemple.

Més filosòfics són els que presideixen el cementiri de Los Arcos ("vaig ser el que ets, seràs el que sóc") o ("Espero que Crist compleixi la seva paraula"), de Miguel Delibes .

Al Cementiri de Montjuïc hi ha comptabilitzades fins a 81 celebritats, però els epitafis són sobris i sentits. Hi descansen, entre d’altres, Francesc Macià, Joan Miró, Àngel Guimerà, Ildefons Cerdà, Montserrat Roig i Salvador Puig Antich.