El Projecte de llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, la coneguda com a 'llei trans', ha incorporat una vintena d'esmenes dels grups, entre elles una en la qual s'incorpora a la norma que la Generalitat "actuarà com a interessada en causes penals que, per la seua especial rellevància i especialment en matèria de delictes d'odi, justifiquen la seua personificació en la defensa dels interessos col·lectius i dels interessos de les persones trans".

Així constava en l'esmena firmada per tots els grups menys el PP, que durant el debat ha advertit que es tracta d'una llei "política, però no real", que podria "incórrer en inconstitucionalitat" i serà difícil d'executar. "Se salten l'Advocacia de la Generalitat i el Consell Jurídic Consultiu", ha agregat.

Algunes de les propostes dels grups que s'han incorporat al text normatiu que passarà a ser votat en el ple de les Corts van encaminades a definir el terme 'trans', el procés de transició a la identitat de gènere sentida o la col·laboració entre Generalitat, les associacions LGTBI i el Consell Consultiu Trans de la Comunitat per a executar i avaluar les mesures que contempla la llei.

També s'ha detallat que en la teràpia farmacològica i hormonal Sanitat haurà de garantir l'accés als medicaments fins i tot en cas de desproveïment, i es precisen els tractaments quirúrgics que contempla la llei: de cirurgia d'exéresis de mama i de genitals, d'implant de pròtesis mamàries i reconstructiva de genitals i altres tractaments mèdics o quirúrgics per a la modificació corporal que asseguren la congruència amb la identitat de gènere de la persona, incloent els necessaris per a la modificació del to i timbre de veu quan es requerisquen.

Es creen, a més, unitats de referència per a la identitat de gènere -almenys una en cada província- i es planteja per evitar la discriminació en l'accés a l'ocupació de les persones trans incloure en els formularis una tercera opció. Així mateix, les esmenes han introduït en la llei que la Generalitat crearà una cartera d'habitatge tutelat per a donar acolliment temporal a persones trans en situació d'explotació sexual i persones trans en risc d'exclusió i en situacions d'extrema vulnerabilitat.

Una esmena consensuada per tots els grups assenyala que les mesures que contempla la llei i impliquen despesa seran pressupostades amb càrrec als pressupostos.

Des del grup socialista la diputada Rosa Mustafá ha criticat les esmenes del PP, que considera eren "inassumibles" atés que comencen per "canviar el nom de la llei, proposant "llei d'identitat i expressió de gènere de les persones trans a la Comunitat Valenciana" i "tornen a patologizar" la qüestió, en una aposta per tornar al passat, ha dit.

Ha posat com a exemple que demanaven llevar el "dret d'autodeterminació" i s'ha preguntat si "no saben què vol dir o és que els recorda a dimonis independentistes" i obri la porta, ha remarcat, "a l'objecció de consciència" en l'aplicació en l'àmbit educatiu, a més de lamentar que sobre elles "sobrevola el fantasma de les teràpies aversivas".

La diputada del grup popular María Bernal ha recordat les objeccions plantejades per l'Advocacia i el CJC, que diuen que hi ha punts "jurídicament no correctes" i ha defés que els 'populars' pretenien millorar la norma especialment en els àmbits educatiu i sanitaris.

"Han d'escoltar tota la societat", ha insistit Bernal, que ha alertat que de no aprovar-se les seues esmenes "és molt possible que es quede en paper mullat" la llei. Així mateix, ha negat que les seues esmenes defenguen les teràpies d'aversió, sinó que especifiquen que si una persona comença el procés i, en llibertat, decideix parar-ho, se li proporcione el tractament per a açò.

Algunes de les propostes del PP que han sigut rebutjades especificaven que en cas de menors d'edat sí s'havien d'incorporar proves mèdiques o psicològiques de cara al reconeixement de la identitat de gènere manifestada i, en el terreny de l'educació, s'apuntava a vetlar per que els continguts educatius promoguen el respecte i la protecció a la identitat de gènere, "respectant l'ideari del centre i dels professionals de l'educació".

El portaveu de Compromís, Fran Ferri, ha posat en valor el punt central d'esta llei, que és no tractar la diversitat "com a malaltia" i fer front "als problemes que en el dia a dia afronta una persona trans".

Així mateix, ha indicat al PP que "si continuen pensant que el gènere és biològic és que no han entés res" i ha mostrat la seua esperança en què recapacitaran i no es convertisquen en el braç polític de la transfobia".

La diputada de Podem Cristina Cabedo ha destacat que es tracta d'una llei "profundament participada pels grups polítics i col·lectius LGTBI" i ha valorat que la Generalitat actue en les causes penals en les quals persones trans puguen estar patint delictes d'odi, com ocorre en els casos de violència de gènere.

També ha censurat que el PP vol "fer creure que és una qüestió d'ideologia" quan els termes en què es planteja la llei són "drets humans" i ha censurat que els 'populars' eliminaren en les seues esmenes referències a menors transsexuals. "Creuen que eliminen la realitat que hi ha menors trans?", ha preguntat.

Per la seua banda, la diputada de Ciutadans Carmen Sánchez ha criticat de la norma que es cree el Consell Consultiu Trans, "una nova agència més" que fa que "l'aparell de l'administració seguisca creixent" i "la majoria de vegades no és operatiu".

Ha lamentat que no hi ha informació sobre "qui van a formar-ho, la durada dels llocs o els criteris de selecció". Sobre este tema, Ferri ha volgut "tranquil·litzar" a Ciutadans i ha assegurat que pot treballar com el Consell de la Dóna, on els seus membres no cobren.

Així mateix, ha advertit que la tercera casella de gènere en els formularis a l'hora de demanar ocupació "marcaria més eixa desigualtat" i ha defés l'eliminació completa de la casella de gènere com a millor arma per a accedir al lloc de treball en igualtat, amb un "currículum cec" en el qual figuren només els mèrits i que s'empra en altres països europeus.