L’abandonament de tractaments va augmentar després de la implantació dels repagaments farmacèutics a la Comunitat Valenciana. Un estudi de la Fundació Fisabio, dependent de la Conselleria de Sanitat, constata que el repagament va tenir un efecte “negatiu immediat” sobre l'adherència dels pensionistes en dos dels quatre grups de medicaments per a la síndrome coronària aguda que es van analitzar abans i després de la seua implantació en 2012. En concret, el compliment d'aquests tractaments va baixar un 6,8% i un 8,3%, respectivament.

El canvi de repagament de 2012 va suposar que els pensionistes, anteriorment exempts, passaren a suportar un 10% del cost de la medicació (amb diferents topalls mensuals segons renda), i que els actius amb rendes superiors a 18.000 euros passaren de suportar un 4% del cost a un 50% o 60% en funció de la seua renda.

Els actius amb rendes inferiors a 18.000 euros no van canviar la seua aportació (40% abans i després del canvi de copagaments). Prenent com a grup control l'únic que no va patir canvis (actius de menys de 18.000 euros), els investigadors de Fisabio han analitzat l'impacte del canvi en l'adherència (seguiment) als medicaments en els altres dos grups. Els resultats indiquen que va tenir un efecte “negatiu immediat” sobre l'adherència dels pensionistes en dos dels quatre grups de medicaments, els de major cost.

Comparats amb el grup de control, l'adherència a aquests medicaments va disminuir un 6,8% i un 8,3%, respectivament. L'adherència a estatines també va empitjorar en el grup d'actius de renda de més de 18.000 euros, reduint-se un 7,8% respecte al grup control. El canvi de repagament no va tenir efectes significatius sobre l'adherència a medicaments de menor preu i nivell de repagament, com els antiagregants i betabloquejants.

“Existeix un gradient cost/renda en la no adherència: pitjor adherència en medicaments de major cost i en pacients de menor renda. Quan el que interessa a tots és que el pacient es prenga la medicació és raonable que no existisca copagament, ja que és un obstacle”, explica Aníbal García-Sempere, investigador de Fisabio-Salut Pública.

“En pacients d'alt risc i per a medicaments efectius i segurs –ha destacat García-Sempere- és raonable tractar de maximitzar l'adherència als tractaments, per a prevenir esdeveniments i evitar costos. Els sistemes de repagament haurien de considerar el risc dels pacients i l'efectivitat de les teràpies, a més de la renda”.

Sanitat va posar en marxa en 2016 ajudes enfront dels repagaments per a pensionistes i discapacitats. L'any passat es van beneficiar d'elles 915.000 persones i l'abandó de medicaments es va reduir en un 32%, sobretot en hipercolesterolemia, diabetis i hipertensió.