La professora de Psicologia en l'Universitat Catòlica de València, Ángela Serrano, ha advertit este dijous que els col·legis que "no sancionen de forma clara les conductes de violència, que minimitzen el conflicte o que no actuen immediatament davant les primeres conductes hostils" suposen "un factor de risc" per a l'assetjament escolar. A més, ha reclamat l'actuació d'educadors socials com a mediadors en els casos en els quals les famílies no col·laboren.

Serrano ha participat este dijous en una jornada sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament en l'Universitat Catòlica de València organitzada per la Prefectura Superior de Policia de la Comunitat Valenciana i el grau en Criminologia.

Sobre este tema, ha apuntat que en l'assetjament escolar intervenen tres parts: la víctima, agressor i els testimonis. Així, ha assenyalat que les víctimes "no presenten un perfil específic", encara que presenten característiques comunes com "tindre menys estratègies per a afrontar el conflicte i són menys hàbils per a crear una xarxa social". A més, es triplica el risc quan presenten una discapacitat, no tenen èxit socialment o quan tenen un cànon de bellesa diferent.

Per contra, l'assetjador sí que té un perfil: "manca d'empatia, són xiquets que pensen menys l'estratègia de resposta i que per contra han afermat la violència com una forma de relació patològica i que responen amb ella quan se senten amenaçats". A més, solen ser fills de famílies "permissives i indulgents, que no han establit límits i que no tenen clars que el dret d'un arriba fins al dels altres". "Per açò és molt important el treball amb les famílies", ha apuntat.

Serrano ha apuntat que la cibertecnologia a més "agreuja" els casos d'assetjament perquè "el xiquet no és sol victimitzat durant les huit hores de l'escola sinó les 24 hores i fora d'ella".

En eixe sentit, les famílies han de "revisar en tot moment" l'ús que els menors fan de les noves tecnologies, encara que tinguen 15 o 17 anys. "Cap pare embenaria els ulls als seus fills i el deixaria en un autopista", ha comparat amb la situació de deixar l'ús d'internet als menors sense cap control.

Serrano ha assenyalat que davant les primeres manifestacions d'un cas el col·legi ha d'arreplegar la informació directament de la víctima i donar-li suport i seguretat. "El que més funciona és que el menor entenga que el procés va a acabar i que controla ja el centre", ha recalcat.

Així mateix, ha subratllat que mai s'han de presentar situacions en les quals s'enfronta l'agressor a la víctima, ni evidenciar que la víctima ha acusat l'agressor. "S'ha de cridar directament l'agressor i amb preguntes clares i directes reclamar la seua conducta i per descomptat aplicar sancions correctores", ha especificat.

Sobre este tema, ha recordat que els menors agressors estan en procés de formació i la conducta s'ha d'educar amb plans de convivència i en habilitats socials al costat de les famílies. No obstant açò, quan les famílies "no responen educadors socials haurien de mediar entre el centre i les famílies que tenen alguna disfunció".

CENTRES, REFLEX DE LA SOCIETAT

Serrano ha explicat que els centres escolars són "un reflex de la societat" i "vivim en una cultura en la qual intentem no assumir els compromisos, i hi ha professors que tenen por a intervindre perquè hi haja conseqüències, i centres que tenen por d'evidenciar els cas perquè temen que puga anar en detriment de la seua fama". "Eixa cultura distorsionada de la realitat fa que no s'aborden però hi ha moltíssims centres que treballen de forma anònima i molt bé per a previndre-ho", ha apuntat.

En esta línia, ha defès que s'ha d'ensenyar a conviure als xavals però si no es pot és "molt important donar la veu a la víctima i preguntar-li què vulgues i on se sentirà que pot realitzar-se socialment".

Per la seua banda, el fiscal delegat de menors de la Fiscalia Provincial de Castelló, Carlos Escorihuela, ha destacat que no hi ha reincidència en els temes d'assetjament escolar perquè els menors sancionats que ha passat per una formació són "conscients de les conductes que han realitzat, recapacitan i no les tornen a repetir".

No obstant açò, ha assenyalat que esta afirmació s'ha de matisar perquè la intervenció de fiscalia de menors, és de 14 a 17 anys, i ja no els seguixen quan han complit la majoria d'edat i han canviat de centre educatiu.

En eixe sentit, ha assenyalat que quan un cas d'assetjament arriba a Fiscalia "ja s'han fet una bola de neu i són difícils d'atallar", però que es tracta d'establir "una solució reeducativa i sancionadora perquè no es repetisquen".

Escorihuela ha destacat que la llei és "bastant àmplia i flexible per a poder adoptar la resolució del conflicte a les circumstàncies personals". No obstant açò, els menors de 14 anys en ser inimputables no es pot intervindre des del punt de vista legal, però sí des de servicis socials que realitzen un seguiment als assetjadors.

Per la seua banda, des dels 14 als 17 anys la legislació és "bastant àmplia" per a poder prendre la mesura adequada a cada cas concret, que pot anar des de la més lleu, una amonestació, fins a una mesura d'internament, la més greu. Normalment les mesures que s'adopten són de "llibertat vigilada" perquè són "d'acompanyament i de resocialització dels menors que han mostrat eixes conductes violentes".

En eixe sentit, ha apuntat que cal buscar la solució més educativa i reeducativa per a totes les parts "i evitar així la victimització secundària o l'agreujament de la situació".

Finalment, l'inspector delegat de Participació Ciutadana, Luis Moreno, ha explicat que realitzen una tasca preventiva des de 2007 mitjançant xarrades en centres educatius als alumnes, professors i als pares a través de les Ampas.

"La clau fonamental és ensenyar als alumnes el concepte bàsic del respecte als altres. Així, si els menors assimilen este concepte es posen traves al fet que l'assetjament i el ciberassetjament campe com esta succeint a tot Espanya", ha assenyalat.