Comunitat Valenciana

L'univers de Julian Opie sedueix amb l'estètica del "logotip" al Centre Cultural Bancaixa

  • La mostra reuneix fins al 25 de juny peces procedents d'un total de 22 col·leccionistes públics i privats.
  • Julian Opie tracta d'introduir en la mirada metropolitana una experiència estètica a més de reflexionar sobre com veiem les coses.
  • Segons el comissari, és un artista "estrictament bipolar", "melancòlic" en els seus paisatges i retrats eròtics però "tremendament optimista".
Julian Opie en el Centre Cultural Bancaixa
Julian Opie en el Centre Cultural Bancaixa
EUROPA PRESS
Julian Opie en el Centre Cultural Bancaixa

El Centre Cultural Bancaixa se submergeix en l'univers minimalista de Julian Opie amb una mostra que recopila fins a una trentena d'obres dels últims quinze anys de treball de l'artista plàstic britànic per a "seduir" els visitants amb un concepte de contemporani de la bellesa que s'acosta a l'estètica del logotip.

Retrats, paisatges, nus i cossos en moviment eleven els gestos quotidians de la vida moderna a categoria d'art en esta exposició de la Fundació Bancaixa que reuneix, -fins al 25 de juny-, peces procedents d'un total de 22 col·leccionistes públics i privats, moltes de les quals s'exposaran ara per primera vegada.

La selecció inclou les sis obres de la col·lecció de la Fundació Bancaixa -quatre d'elles mai vistes-, al costat de peces del Banc Santander, Carmen Thyssen Bornemisza Collection, Galeria Xavier Fiol, Galeria Mario Sequeira i Lisson Gallery, Hortensia Herrero, Mariana Almeida Freitas, Pilar de Diego, Paula Sequeira, Cristina Lopes, Blanca Cuesta, Jaime Marçal, Carlos Porta, Rocío Porta de Diego, Ágatha Ruiz de la Prada, José Antonio Sequeira o Manuel Tavares Correia, entre uns altres.

En el seu treball, Julian Opie tracta d'introduir en la mirada metropolitana una experiència estètica a més de reflexionar sobre com veiem les coses, atrapant l'essencial amb una economia formal que dóna tot el protagonisme a la línia i al color. Per a això utilitza diverses tècniques i materials com a acrílics, vinils sobre alumini, tinta o fusta, animacions i fins i tot videoinstalació en pantalles LCD i LED.

Així ho ha explicat este dimarts pel seu comissari, el crític d'art i professor d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Madrid, Fernando Castro, durant la presentació de la mostra al costat del president de la fundació Bancaixa, Rafael Alcón. El recorregut expositiu, ha assenyalat, permetrà seguir l'evolució de la pintura d'Opie, en un primer moment més proper a l'art pop, que se'n va transformant en un minimalisme tardà per a acabar explorant la relació entre el subjecte i el logotip.

Opie comença a mostrar retrats esquemàtics l'any 2000, en un moment en el qual en el seu treball es torna decisiu l'ús de l'ordinador i la tecnologia. En els seus retrats reprén la tradició de la pintura britànica i holandesa dels segles XVII i XVIII, però també en les estampes japoneses, amb la inspiració de les obres d'Hiroshige i Utamaro.

En este sentit, el comissari ha destacat que Opie "manté singularitat de la figura" malgrat "reduir-la a les seues mínimes característiques", acostant-se al "logotip". "Forma part de la cultura d'Instagram, de les xarxes socials... Ens fem fotos amb filtres i amb el temps ens assemblarem més als retrats d'Opie, que a nosaltres mateixos", ha augurat.

Per a Castro, en esta forma de treballar subjau una "reflexió sobre la identitat contemporània; som marques, logotips, estereotips, esquemes, clixés... això transmeten els seus retrats. És un retratista de la vida postmoderna", ha apuntat.

Màgia, seducció i bipolaritat

El concepte contemporani de bellesa d'Opie desprén "un poc de màgia" en el Centre Cultural Bancaixa, ha assegurat Castro, qui ha ressaltat el seu caràcter "summament atractiu". Tant és així que les peces d'Opie són "bastant" cotitzades a Espanya i Portugal, dos dels països que més obres del creador britànic col·leccionen. El seu treball "ha cridat l'atenció" en la Península Ibèrica, "potser és que ens tira més el rotllo de la seducció", ha bromejat el comissari.

Per a Castro, es tracta d'un artista "estrictament bipolar", que resulta "melancòlic" en els seus paisatges i retrats eròtics i no obstant açò "tremendament optimista" en els seus cossos en moviment. "Crec que que és molt representatiu del psiquisme contemporani", ha opinat. "Les seues obres actuen com un espill per als espectadors, per a saber el to emocional que tenen".

La selecció de peces per a esta mostra permeten posar l'artista en el seu context. Així, a més de posar en valor el patrimoni de la col·lecció de la Fundació Bancaixa, s'amplia amb altres obres que permeten explicar a la societat per què s'ha escollit este creador. Açò sí, encara que Opie va realitzar en els seus inicis alguna escultura, no s'inclou cap peça d'esta etapa, una cosa que ell mateix mai ha volgut barrejar amb la seua pintura.

El president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, per part seua, ha agraït tant a les institucions com als col·leccionistes privats que han cedit les seues obres, la seua col·laboració i les "sinergies" que s'han creat perquè esta exposició siga hui una realitat.

Al costat de l'exposició s'ha editat un catàleg amb textos de Fernando Castro i del també crític d'art David Agrane, en els quals es revisa l'essència i la trajectòria del treball d'Opie. A més s'han programat activitats complementàries com a tallers d'art específics per a quatre col·lectius: escolars, persones majors, persones amb discapacitat i persones en risc d'exclusió social.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento