Alcaldes demanen que el deute local es mantinga no inferior al 3% del PIB i poder disposar lliurement del superàvit
Alcaldes demanen que el deute local es mantinga no inferior al 3% del PIB i poder disposar lliurement del superàvit EUROPA PRESS

Així ho han reivindicat este divendres a València durant les Jornades Municipalistes per un Finançament Just que s'han celebrat des d'este dijous a València i que han conclòs amb la firma d'este document per part dels representants polítics de ciutats com Barcelona, Madrid, Saragossa, Màlaga, Valladolid, A Corunya o València, entre altres.

Concretament, el document proposa que en un context d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera amb base al principi de lleialtat institucional, les entitats locals hauran de tindre dret a "accedir a l'endeutament com a instrument complementari per al finançament de les seues necessitats d'inversió, mantenint-se el deute local en un nivell no inferior al 3% del PIB establit per la legislació vigent com a objectiu a aconseguir l'any 2020".

A més, recorda que l'evolució del deute de les entitats locals, a partir de 2014, està per davall de la senda d'objectius i han generat superàvit però, no obstant açò, amb la regla de despesa es "limita" els recursos. Per això, propugna que la regla de despesa s'aplique a les entitats locals "únicament en cas de vulneració dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i forme part del conjunt de mesures preventives i correctives que la llei contempla per a aconseguir el seu compliment".

D'esta manera, assenyala que en la mesura que els resultats obtinguts per les entitats locals són de superàvit ha d'haver-hi l'obligació de destinar els recursos excedentaris disponibles a cancel·lació del deute o del període mitjà de pagament a proveïdors perquè les restriccions a la seua inversió en qualsevol altre tipus de despesa, quan les entitats no incorren en incompliments, constituïx "una imposició encoberta de majors objectius de superàvit i de reducció de deute enfront dels establits", manifesta el document.

Així, els alcaldes exigixen al Govern que les entitats locals que obtinguen un resultat de superàvit o de capacitat financera amb romanent de tresoreria "disposen lliurement d'este romanent, sempre que no superen els límits en els nivells de morositat i deute financer que la llei establisca, sense que esta disposició compute a l'efecte d'incompliment del principi d'estabilitat pressupostar".

SISTEMA DE FINANÇAMENT "ESTABLE"

Així mateix, la declaració proposa que, atés que els govern locals són "ens polítics que presten servicis públics essencials de proximitat", "requerixen d'un sistema de finançament estable que garantisca la cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans en el marc de les seues competències".

Per tant, exigix "que la reforma del sistema de finançament local no pot veure's postergada, ni supeditada a la reforma del model autonòmic, sinó que ha d'abordar-se conjuntament amb este en el marc d'una reforma global del finançament del sector públic".

A més, la reforma advoca per combinar la presència d'un "espai físic propi" amb impostos propis i compartits, taxes, preus públics i contribucions especials que permeten als governs locals "exercir la seua autonomia i coresponsabilitat fiscal amb un conjunt de transferències incondicionals -procedents tant de l'Administració Centra com de les CA- que tinga per objecte "cobrir la bretxa existent i la capacitat fiscal pròpia".

IBI

En relació amb els espais fiscals a utilitzar pels governs locals, apunta que la propietat immobiliària, tant que base imposable fixada al territori, "hauria de continuar sent la base nuclear de la fiscalitat local", la qual cosa suposa un sistema "àgil de gestió i actualització de la base cadastral i la llibertat dels governs locals per a establir els tipus impositius que consideren convenients".

En este sentit, apunta que l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) hauria de "flexibilitzar-se el nombre d'exempcions, bonificacions i altres beneficis fiscals aplicables a este tribut que erosionen la seua recaptació i derivar-se si escau al costat de la despesa les decisions de política social tradicionalment fomentades per estes mesures".

Així mateix, els alcaldes consideren "necessària" una Reforma de la Llei de Règim Fiscal de les Entitats sense Finalitats Lucratives de manera que s'evite la utilització de la norma per a benefici injust d'exempcions fiscals". També urgixen a revisar la resta de tributs locals per a "millorar la seua equitat distributiva i l'eficiència dels seus objectius en coordinació amb la fiscalitat de les CA".

Pel que fa al sistema de transferències, la declaració posa l'accent a "combinar el recurs a les transferències estatals amb les menys desenvolupades transferències autonòmiques. Base de pressupostos preventius. Així mateix, el document apunta que els mecanismes dels ingressos a compte sobre la base de pressupostos preventius i les importants desviacions han donat lloc a devolucions rellevants per part dels municipis i "han deteriorat fortament les seues capacitats pressupostàries", per la qual cosa aconsella "revisar en profunditat no solament el contingut, sinó també la forma de portar a la pràctica eixa gestió".

"EL FINANÇAMENT NO SÓN NÚMEROS, SINÓ DE NOMS DE PERSONES"

La jornada d'este divendres han conclòs amb la intervenció de la vicepresidenta de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, qui ha remarcat que un finançament just per als ajuntaments i les comunitats autònomes significa "garantir drets i que els governs facen polítiques que rescaten les persones i les posen en el centre".

En este sentit, ha puntualitzat que quan es parla de finançament "no estem parlant de números ni euros, sinó de noms de persones i de la possibilitat de complir les lleis i garantir drets", ha defès. "Qüestionem eixe dogma neoliberal que durant anys s'ha instal·lat en les nostres esferes directives de la política en el qual l'important era controlar el deute i el dèficit i l'important és una educació digna i que tinguem una sanitat ben dotada i que la gent en situació de dependència tinga una resposta dels poders públics. A partir d'ací, tota l'acció pública ha d'encarar-se al dret de les persones", ha resolt Oltra.

Consulta aquí más noticias de València.