Així es desprèn de la sentència feta pública este divendres pel tribunal de Balears en relació amb este cas que afectava cinc exalts càrrecs valencians. Al costat de Grau, es trobaven acusats l'exdirector general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Jorge Vetla; la seua exdirectora de gestió, Elisa Maldonado; l'exsecretari autonòmic de Turisme i Projectes Estratègics de la Generalitat Valenciana, Luis Lobón; i el successor de Vela, José Manuel Aguilar.

Estes cinc persones van ser acusades d'haver adjudicat a l'Institut Nóos 3,6 milions en contractes sense concurs públic per a organitzar tres edicions dels València Summit -entre 2004 i 2006-.

No obstant açò, el tribunal jutjador entén que no hi ha delicte. Estima, en resum, que es van complir els objectius promocionals firmats en els contractes; que els esdeveniments es van realitzar i els pagaments es van fer posteriorment; i que no està acreditat que l'únic motiu per a acceptar el finançament de les cimeres fora que la persona que les oferia, Urdangarin, gaudia d'un privilegiat posicionament institucional atés la seua proximitat a la Prefectura de l'Estat i tingueren intenció d'afavorir-li.

Els fets es remunten a l'elecció de València com a seu de l'America's Cup al novembre de 2003. Després d'esta designació, segons consta com a provat en la sentència, Urdangarin va mantindre una conversa amb l'aleshores alcaldessa de València Rita Barberá -ja morta- i li va comentar que la ciutat podria ser seu d'un fòrum internacional sobre gestió de grans encontres esportius, la qual cosa podia ser d'interés per a capitalitzar la seua condició de seu de l'America's Cup.

Barberá "va mostrar interés en la idea", si bé va demanar a Urdangarin que la idea es materialitzara en un projecte més concret. També li va remetre a la FTVCB i a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (CACSA) per ser els organismes als quals els podia interessar la idea.

En este punt en concret, el tribunal estima que no ha quedat acreditat que Urdangarin es reunira amb Rita Barberá i amb l'aleshores president de la Generalitat Francisco Camps. Ni, en conseqüència, que es produïra un encontre entre tots ells al palau de la Zarzuela el 29 de gener de 2004.

No obstant açò, la idea de realitzar el fòrum es va traslladar "d'alguna manera" a la Generalitat, ja que Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres "van aconseguir reunir-se amb diferents autoritats i institucions a fi d'exposar el seu projecte", entre ells, Lobón i Aguilar.

A l'abril de 2004 consta una carta d'Urdangarin -en representació de l'Institut Nóos- a Camps en la qual interessa la "ràpida informació" sobre la confirmació del projecte a fi de poder tancar agendes dels ponents en cas d'afirmatiu. Esta carta, arreplega el tribunal, va tindre entrada a Presidència i es va donar trasllat de la mateixa al Comissionat de l'America's Cup, "sense que haja resultat acreditat que la rebera formalment Camps".

En CACSA la proposta va ser acceptada per Aguilar amb el vistiplau de Lobón, si bé es va decidir no afrontar la totalitat del finançament econòmic, sinó que este es compartiria amb FTVCB. Així, es van firmar tres edicions dels València Summit amb l'Institut Nóos.

ELS MOTIUS

El tribunal, després d'estudiar la documentació que obra en la causa, considera que no ha quedat acreditat que l'únic motiu per a acceptar el finançament de les cimeres fora que la persona que les oferia, Urdangarin, gaudia d'un privilegiat posicionament institucional atés la seua proximitat a la Prefectura d'Estat, i tingueren la intenció d'afavorir-lo per tal motiu.

L'Audiència diu que és "igualment possible" que la decisió s'adoptara, per contra, en atenció al fet que l'esdeveniment dissenyat s'ajustava al que per Lobón i Aguilar es van considerar "necessitats" de la ciutat per haver sigut triada com a seu de l'America's Cup. "I al costat d'açò va poder influir de forma decisiva la fiabilitat que aportava Urdangarin per la seua posició social i l'àrea d'influència a la qual tenia accés", postil·la.

Així mateix, el tribunal advertix que no ha quedat acreditat que en el si de CACSA, Lobón ordenara a Aguilar tramitar un conveni de col·laboració amb l'Institut Nóos per l'import i en les condicions proposades pel representant d'esta última entitat "sense efectiu control en la determinació del cànon que es va fixar".

"Així com tampoc que el finançament sol·licitat per a dur a terme l'esdeveniment fóra desproporcionada en relació a altres acords similars subscrits en l'entitat; ni que la fórmula del conveni fóra triada per a vorejar deliberadament la Llei de Contractes de l'Administració Pública a fi d'obviar la realització d'un concurs públic i poder beneficiar directament l'Institut".

Sobre els pagaments, l'Audiència arreplega que es van fer sempre després de constatar la celebració dels esdeveniments, la realitat de les actuacions materialitzades i que el que s'havia previst en els projectes s'havien dut a terme, "sense que es fixara en els contractes l'obligació de justificar la destinació de la quantitat entregada".

Pel que fa a la discussió de si la Fundació de Turisme era pública o privada, el tribunal exposa que "la falta de claredat de la normativa reguladora determina l'absència de lex certa, la qual cosa impedix que puguem partir de l'existència d'una normativa taxativa que es va contravindre".

JOCS EUROPEUS

A l'estiu de 2005 es va impulsar un altre esdeveniment esportiu: els Jocs Europeus. La idea era promocionar la ciutat de València. El projecte finalment no va resultar viable perquè coincidia amb la candidatura de la ciutat de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics.

No obstant açò, l'Institut Nóos va presentar el cobrament les factures corresponents a les activitats que va estimar executades fins a eixe moment, en la qual es va descartar definitivament el projecte. L'Administració valenciana va advertir la falta de justificació documental de determinades prestacions que van ser facturades, se li va comunicar a l'Institut Nóos i es van rebutjar les mateixes.

Consulta aquí más noticias de València.