Tres investigadors de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València (UV) han descrit la relació entre el consum de drogues i l'increment de la delinqüència en adolescents, de manera que el cànnabis s'associa a trajectòries delictives inicials i la cocaïna, a trajectòries consolidades.

El treball, basat en una mostra de 286 adolescents del Programa de Mesures Judicials de l'Ajuntament de València, destaca la relació proporcional entre un major abús i dependència i major possibilitat de cometre infraccions, explica la institució acadèmica a través d'un comunicat.

Francesc Xavier Uceda Maza, José Javier Navarro Pérez i José Vicente Pérez Cosín denominen 'Adolescents en Conflicte amb la Llei' (ACL) els jóvens entre 14 i 18 anys amb trajectòries delictives de diferent grau i en els quals les drogues han format part del seu procés de socialització. Este consum es produeix durant el dia de forma habitual i a la nit es relaciona amb l'oci.

Així, segons les dades aportades pels tres investigadors en l'article 'Adolescents i drogues: la seua relació amb la delinqüència', publicat en Revista d'Estudis Socials, un 35,5% dels ACL consumeix cànnabis, el 13,6% alcohol i en percentatge similar cocaïna i cànnabis, amb un 13,6%. Estos resultats mostren el 38% dels ACL que han consumit, entre els quals el 26% fa un consum habitual i el 12% fa un ús de dependència.

Els professors de la Facultat de Ciències Socials i investigadors de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local adscrits al Departament de Treball Social i Servicis Socials estableixen tres grups pel que fa a la trajectòria delictiva en relació amb el consum de drogues: inicial, moderada i consolidada. Així, concreten que en el grup dels adolescents amb una trajectòria inicial, el consum habitual de drogues se situa en un 17,2%, un 0,8% en situació de dependència i un 1% esporàdic.

Pel que fa a la trajectòria delictiva moderada, consumeixen drogues el 38,1% i en este grup la ingesta esporàdica representa el 0,4%, el 30,5% en casos habituals i un 6,8 dels adolescents en conflicte amb la llei d'este grup. Entre el tipus de substància, el cànnabis és un 20,7% i la cocaïna del 9,3%. Quant als ACL de trajectòria consolidada, es conclou que el 70,5% consumeix drogues, i el tipus de consum es reparteix a parts iguals entre l'esporàdic, l'habitual i la dependència amb un 23,5% cadascun.

Estes conclusions s'obtenen després d'una recollida de dades l'any 2013 a València. Es va treballar amb 422 mesures judicials corresponent als 286 Adolescents en Conflicte amb la Llei. De cada expedient, des d'una perspectiva quantitativa, s'han extret indicadors d'ús/no ús/abús, tipus de substància i forma de consum. Posteriorment s'ha fet una classificació en consum esporàdic, habitual o dependència.

Esta informació ha conformat una mostra de 172 tipologies d'accions delictives en relació amb diversos factors. A partir de variables com el nombre de delictes comesos de qualsevol índole, temps de durada de les mesures imposades en mesos i nombre de mesures executades o pendents d'executar, el resultat és una variable global que a major valor, dóna major trajectòria delictiva de l'adolescent.

Francesc Xavier Uceda Maza, José Javier Navarro Pérez i José Vicente Pérez Cosín conclouen que "l'establiment de forts vincles amb les drogues en la preadolescència pronostica fortes manifestacions de risc futures". "Actualment, el consum d'estupefaents no correspon a patrons de grups marginals, sinó que es troba en persones que mantenen nivells acceptables d'integració", adverteixen.

A més, "en molts casos l'adolescent manca d'una reflexió madura i pot veure's espentat a abusar de les drogues. La droga en si mateixa no suposa un risc, sinó que s'ha de tindre en compte la maduresa o la capacitat d'enfrontament de l'adolescent per a regular el consum i que es pot comprovar que el canvi en els perfils criminals respon a canvis en els tipus i pràctiques de consum de drogues", ha destacat José Vicente Pérez, professor titular del departament de Treball Social i Servicis Socials de la Universitat de València.

Una altra conclusió de l'article és que habitualment la causa que genera el delicte durant les primeres fases d'irrupció delictiva és el desig dels adolescents de poder aconseguir l'ascendència del grup per a ser acceptat socialment. Pel que fa al efectes preventius, els investigadors remarquen la importància de mantindre suports i una vida afectiva plena, ja que el suport familiar es considera fonamental enfront del consum. Quan l'ACL arriba a la primera adolescència, la supervisió es considerada de vital importància, i l'absència de la mateixa pot derivar en manifestacions on es relacionen les drogues amb pràctiques antisocials.