Escolta’m, veí, què va passar diumenge?». «Vam trucar a la Guàrdia Urbana, perquè el bar que tenim al costat de casa, que ha de tancar a les tres de la matinada, encara estava obert a les nou del matí ?». «A les nou?! ... I què va fer la Urbana». «Ens van preguntar si molestava». «Què em dius?». «Sí, sí, al final van enviar-hi un agent». «I què va fer?». «L’amo del bar li va dir que tenia llicència». «I era veritat?». «Tenia la persiana mig abaixada i els clients s’havien d’ajupir per entrar i sortir. Tu què creus? Algú que té permís treballa amb la persiana mig abaixada?». «I què va passar?». «No sé què va fer l’urbà, però el cas és que, quan va marxar, el bar va continuar obert i fent xivarri». «Això, amb la Carta no passarà!». «Segur? Si et sóc sincer, jo no sé què és la Carta». «Ja ens ho explicaran, com van fer amb el Fòrum». «A mi m’han dit que ens l’enviaran de Sevilla, per això miro la bústia cada dia». «No, no, l’hem negociada amb un tal Sevilla, que és ministre de Nosequè». «Llavors, no ve de Sevilla? Em jugo el que vulguis que no ens l’enviaran per correu». «No?». «No. La ficaran en una ampolla i vindrà per mar». «La Carta Municipal és un missatge en una ampolla???... Què romàntic!!!». «Sí, i farem una festa de benvinguda a la platja del Fòrum, com quan arriben al port els Reis Mags d’Orient». «I vindrà Carlinhos Brown?». «I tant... i ballarem tots junts en banyador». «Escolta’m veí...». «Digue’m». «Ara que penso... oi que la Carta ve de Madrid?». «Sí, i què?». «Que Madrid no té mar... Com arribarà fins aquí?». «Tens raó... I ara què serà de Barcelona sense la Carta?». «No et preocupis, veí, potser l’envien amb el Tren de Gran Velocitat». «Amb el TGV?... Quan?... Ara sí que m’has deixat preocupat».