L'Associació de Víctimes del metro 3 de Juliol (AVM3J) ha demanat a la jutgessa que investiga l'accident de la Línia 1 de Metrovalencia, que el 2006 va provocar la mort de 43 persones i ferides a altres 47, que prenga ja declaració als cinc exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) que figuren com a investigats en la causa des de juny de 2016.

Segons ha informat l'associació en un comunicat, l'entitat ha presentat un escrit al jutjat d'instrucció en el qual se sol·licita que siguen cridats a declarar en qualitat d'investigats cinc exdirectius: l'exgerent de FGV, Marisa Gracia; l'exdirector de la direcció d'auditoria i anàlisi de la seguretat en l'explotació, Juan J. Gimeno Barberá; el llavors director d'operacions, Manuel Sansano Muñoz; el cap de tallers, Luis Miguel Alepuz i el cap de la Línia 1 Sebastián Argente.

Segons l'AVM3J, de les actuacions portades a terme fins al passat 25 de gener, es pot afirmar que en FGV, en el moment dels fets, no existia un Pla de Prevenció de Riscos laborals; no es portava a terme recollida i anàlisi de les dades que recollien les caixes negres instal·lades en les màquines de la Línia 1 i que el dia 3 de juliol el comboi que va patir el descarrilament, en les tres ocasions que va circular des de l'estació de Plaça d'Espanya a Jesús (8.38, 10.24 i 13.10) va sobrepassar "en repetides ocasions" la velocitat màxima permesa en cada moment.

D'acord amb l'entitat, en el primer trajecte, la durada del qual va ser de 51 segons, 30 d'ells ho van fer superant la velocitat màxima permesa en cada punt, "és a dir durant el 59% del trajecte es va excedir la velocitat màxima permesa".

En el segon trajecte, amb una durada de 50 segons, la velocitat màxima permesa en cada punt es va superar en 27 segons, fet que suposa un 54% del temps que va durar el trajecte; en el tercer, que no va concloure, amb una durada de 44 segons, en 28 d'ells, un 64%, es va superar la velocitat màxima permesa en cada punt.

Alhora, afegeix que consta que, el dia 3 de juliol del 2006, des que el comboi va iniciar la seua marxa a les quatre de la matinada, fins a l'hora del seu descarrilament, va avançar "durant 11 minuts i 40 segons a velocitat superior a 80 km/h".

Un altre dels punts en els quals l'AVM3J es basa per a fer la seua petició se centra que el buidat de la caixa negra "es podia portar a terme sense que per esta raó i de manera necessària s'hagueren de perdre les dades que en ella es contenien, doncs perquè tal cosa succeïra, calia activar expressament esta funció".

Tot i això, afegeix que Luis Domingo Alepuz, "el responsable d'FGV que va aconseguir se li deixara en custòdia l'esmentada caixa negra per a procedir al bolcat de dades, va procedir de tal manera que al mateix temps que es bolcaven les dades, estos s'esborraven".

En esta línia, assegura que la balisa instal·lada en el tram Plaça d'Espanya i Jesús, programada perquè els trens no arribaren a l'andana de l'estació Jesús amb velocitat superior a 40km/h, "permetia arribar a una velocitat de 80 km/h abans que s'activara el fre d'emergència" tot i ser ser la velocitat màxima permesa amb caràcter general, en tot el túnel de 60 km/h, "sense perjuí dels punts que tingueren restringida esta velocitat a una altra o altres inferiors".

Per a l'entitat, estos fets, "l'objectivitat dels quals impedeix la seua refutació, ens permeten afirmar que els mateixos suposen l'existència d'indicis racionals que permeten defensar la possibilitat que siguen constitutius d'un delicte de contra la seguretat i higiene a la feina". "I tenint en compte que perquè se li puga imputar delicte a una persona primer ha de ser sentida en declaració, considerem imprescindible se cite a declarar als directius de FGV", explica.

El mes d'agost passat el jutjat d'Instrucció número 21 de València va rebutjar els recursos interposats pels exdirectius contra la decisió de juny de la instructora de tindre'ls com a investigats en este procediment, en espera de rebre l'informe pericial de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF) i per si de cas els possibles delictes que se'ls poguera atribuir prescriviren.

Tot i això, la instructora ha reiterat la seua intenció de no citar-los a declarar fins a disposar de l'informe i només en el cas que, del contingut del mateix, es desprenguera l'existència de fets constitutius de delicte.

El document encarregat a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària es considerava fonamental per a determinar si FGV complia amb la normes de seguretat exigibles conforme a la normativa ferroviària. Va ser l'Audiència Provincial de València, en la resolució que va ordenar la reobertura del cas el juliol de 2015, la que va establir la necessitat de fer esta pericial com a pas previ a resoldre sobre la imputació dels responsables de Ferrocarrils.