La Sala, per unanimitat, rebutja el recurs de la Fiscalia contra la decisió de sobreseïment de l'Audiència de València, que es va produir en estimar el recurs dels acusats contra la sentència del jutge instructor del cas que va acordar la finalització de les diligències prèvies així com la continuació del procediment pels tràmits de preparació del juí oral, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat.

L'esmentada resolució va atribuir als acusats, i en especial a Aznar en la qualitat de president de l'APV des del 9 de setembre del 2004, l'haver planejat un organigrama amb la creació d'una plaça de Director General i una altra de Director Tècnic de VPI, nomenant-se per a tals càrrecs a dos d'ells, designacions que només responien a la finalitat, sempre segons el jutge instructor, d'obtindre una retribució il·lícita per a Aznar i tots dos, no responent a un efectiu desenvolupament de funcions.

El Suprem recorda que l'Audiència de València, en ordenar el sobreseïment d'allò actuat, ha descartat la suposada concertació prèvia entre els acusats per a idear un organigrama que fes possible el cobrament indegut de fons públics, a l'examinar els documents obrants en la pròpia causa i que demostren precisament el contrari.

Així, la sentència de l'Alt Tribunal apunta que "consta que la plaça de Director Tècnic existia, com a mínim, des que el senyor Pascual Navarro va ser contractat per a la mateixa per VPI en data 2 de gener de 2001. Consta que la creació de la plaça de Director General va ser acordada pel Consell d'Administració de VPI de 21 d'octubre del 2003 i que el senyor Delgado Mompó va ser contractat com a tal el 12 de gener del 2004".

"No existix, per tant, -afegix el Suprem- cap indici que els acusats es concertaren per a "la percepció amb càrrec a fons públics de quantitats indegudes", ni que idearen per a això la creació "d'un organigrama consistent en la creació d'una plaça de Director General i una altra de Director Tècnic". Estes places eren ja creades amb anterioritat a l'assumpció dels seus respectius comesos pels acusats Ignacio Luis Pascual Navarro i Juan Delgado Mompó".

L'ORGANISME JA EXISTIA

Es tracta, insistix la sentència, d'una afirmació del Jutge instructor -la ideació d'un organigrama com a mecanisme defraudatori de l'erari públic- que desmentix la documentació obrant en la causa, demostrativa que este organigrama preexistia al nomenament dels acusats.

Pel que fa que van cobrar de VPI sense fer funcions, el Suprem indica: "davant de les valoracions del Jutge instructor i el Fiscal, la resolució de l'Audiència constata l'existència d'una més que voluminosa documentació, expressiva que els tres acusats van seguir desenvolupant les funcions pròpies del ja que havien assumit. Es tractava, doncs, de quantitats retributives, no d'imports defraudats a les arques públiques".

Per a la Sala II, "exclosa la malversació derivada de l'acord dels acusats Aznar, Delgado, Pascual i Llopis, instrumentat a través de l'acord del Consell d'Administració de VPI de 16 de desembre del 2004, que hauria permès el saqueig de fons públics, desapareix també tota possibilitat de subsumpció dels fets en el delicte de prevaricació".

"IRREGULARITATS ADMINISTRATIVES"

Tot i això, conclou afirmant que l'atipicitat dels fets des del punt de vista penal, "no exclou, per descomptat, la més que possible concurrència d'irregularitats administratives -algunes de caràcter greu- l'examen i valoració de les quals escapen a la consideració d'esta Sala".