Comunitat Valenciana

Finançament i inversions, les exigències valencianes a la cimera de presidents

  • Ximo Puig proposarà hui “un calendari clar” en la Conferència de Presidents per a aconseguir enguany un nou model.
  • El sistema de finançament que propugna Puig es basa en l'equitat, la solidaritat, la transparència, la coresponsabilitat i la lleialtat institucional.
  • Segons les paraules que va emprar, és “exasperant el ritme lent de les inversions” en el Corredor. 
El presidente de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, participa en un desayuno
El presidente de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, participa en un desayuno
EUROPA PRESS
El presidente de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, participa en un desayuno

Un nou model de finançament que pose fi als problemes de liquiditat de la Generalitat i un impuls a les inversions de l'Estat a la Comunitat Valenciana. Aquestes són les dues principals reivindicacions que el cap del Consell, Ximo Puig, posarà hui sobre la taula en la VI Conferència de Presidents autonòmics, que se celebra en la seu del Senat, a Madrid, residida per Mariano Rajoy.

El propi Puig va avançar ahir que, en la cimera autonòmica que comença aquest matí, proposarà “un calendari clar” que “no eternitze” el debat per a aconseguir ja enguany un nou model de finançament autonòmic.

Puig va fer l'anunci durant la seua conferència en La Tribuna Autonòmica d'El Mundo, fòrum que va aprofitar per a, a més, avançar que demanarà un canvi del reglament de la Conferència perquè la seua convocatòria no depenga únicament del Govern central, sinó també de les comunitats autònomes.

A més, el cap del Consell es va mostrar ferm defensor d'un “instrument federalista” com el qual es reunirà en el Senat per sisena vegada -la segona amb Mariano Rajoy com a president del Govern-. Així, advoca per aprofundir en el “federalisme cooperatiu”.

L'ànim amb el qual acudirà Puig a la Conferència de Presidents serà “constructiu”, però recolzat fermament en dues exigències: que acaben l’infrafinanciació i la “infrainversió” de la Comunitat Valenciana.

Un pas per a açò, enquadrat en el necessari nou model de finançament, és la mutualització d'una part del deute que acumulen les comunitats autònomes, com la valenciana, que arriba quasi als 44.000 milions d'euros, i que al llarg d'aquests anys han rebut menys recursos dels deguts.

El president valencià va posar com a exemple de les baixes inversions que rep la seua comunitat el Corredor Mediterrani, projecte estancat a pesar que les quatre comunitats que ho volen impulsar representen prop del 50% de la població espanyola, quasi el 45% del PIB nacional i canalitzen el 78% del trànsit de mercaderies del país. Segons les paraules que va emprar, és “exasperant el ritme lent de les inversions” en el Corredor.

En suma, el nou sistema de finançament que propugna Puig es basa en l'equitat, la solidaritat, la transparència, la coresponsabilitat fiscal i la lleialtat institucional, i asseguraria els diners suficients per a la sanitat i els serveis socials públics.

I va afegir el president de la Generalitat que no són “manirrotas” les administracions autonòmiques, sobretot en un context en el qual “l'esforç de l'ajust (del dèficit) no ha sigut proporcional”.

Així mateix, va valorar els avanços que en mobilitat geogràfica dels funcionaris puga aconseguir la Conferència de Presidents (es pretén facilitar les condicions perquè puguen desplaçar-se a una altra ciutat), ja que a la Comunitat Valenciana, segons les seues paraules, solament 58 treballadors en aquest àmbit tenen menys de 30 anys.

Ximo Puig va exposar la “via valenciana” que el Govern de la Generalitat està aplicant a la Comunitat Valenciana des de 2015. “Estem demostrant que es pot treballar amb coalicions, pactes i acords parlamentaris”, va afirmar en referència al Pacte del Botànic que sustenta el Govern valencià i que va ser renovat pels tres partits implicats la setmana passada -PSPV-PSOE, Compromís i Podem-.

Així mateix, va assenyalar que en l'actualitat hi ha “més seguretat, més cohesió i més confiança”, la qual cosa, segons va afegir, ha provocat “una millora en tots els indicadors econòmics i socials”.

Una trobada sense Catalunya i Euskadi

El Govern central i les comunitats autònomes es reuneixen en una cimera a la qual no assisteixen Catalunya ni el País Basc, comunitats que consideren que han de tenir una relació bilateral amb l'Estat. La trobada se celebra hui en el Senat, a Madrid.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento