En declaracions als mitjans després d'assistir al brindis per l'any nou oferit per l'oficina europea de propietat intel·lectual (EUIPO), a Alacant, Puig ha valorat com "molt positiva" que els portaveus coincidiren en "el tema fonamental" de la Conferència que és "l'infrafinançament", però també en altres qüestions que "han de veure amb el problema valencià", ha subratllat.

En este sentit, ha fet referència a "la infrainversió i la reestructuració del deute històric, perquè d'esta manera puguem tindre un concepte d'igualtat com el que puguen tindre en altres llocs d'Espanya".

Puig ha insistit que estos són els "punts d'unitat" entre les formacions polítiques valencianes, però del qual també participen "les forces empresarials i socials" i ha cregut que "és el camí".

Interrogat sobre si amb la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, també havia aconseguit este punt de trobada, Ximo Puig ha dit: "Sí, ella mateixa ho ha dit. Li agraïsc molt a Isabel Bonig la seua actitud, com el grup de Ciutadans, que són l'oposició; com a Podem, a Compromís i al partit socialista. Així com a Esquerra Unida, amb els quals també vaig parlar".

Alhora, ha revelat que este mateix divendres dinava amb l'expresident Alberto Fabra, i que amb anterioritat ha polsat l'opinió dels expresidents Joan Lerma i Eduardo Zaplana. "Crec que hi ha una posició que ens dóna molta fortalesa" amb vista a un procés que comença el dia 17 però que "marcarà un calendari, no se solucionarà el problema", ha puntualitzat.

"INTERESSOS DIVERGENTS"

"Volem que el calendari garantisca que enguany se'n va a resoldre el problema del finançament", ha continuat i ha negat, preguntat si esperava comptar el suport d'altres comunitats autònomes, Puig ha manifestat: "Portem un any intentant travar aliances, sabem que és una qüestió complexa i que hi ha interessos divergents".

I tot i que ha reconegut que comunitats "de l'arc mediterrani" i "algunes més poblades" tenen interessos "comuns", el president valencià ha rebutjat convertir la qüestió en una "guerra entre comunitats" i ha apostat per un "plantejament global de tot el que signifiquen els recursos públics en l'administració" per a veure quines són "les prioritats, i si ho són la sanitat, l'educació i les polítiques socials, això és el que després cada institució ha de tindre resposta econòmica".

A la seua manera de veure hi ha un incompliment de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca) perquè les comunitats "no tenen la suficient capacitat financera per a donar resposta a la seua obligació".