L'estudi, publicat en la revista acadèmica 'Journal of Anthropological Archaeology', presenta evidències d'un comportament antropòfag, caníbal, entre els grups de caçadors-recol·lectors de la conca occidental del Mediterrani durant el Mesolític.

Esta hipòtesi és la millor explicació dels resultats obtinguts després de l'anàlisi de les peces del període mesolític trobades en la 'Boca Oest' dels Coves de Santa Maira. L'estudi de restes cranials i postcranials ha permès determinar a l'equip d'arqueòlegs la presència d'almenys tres individus: dos adults i un xiquet d'uns dos anys.

Els investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV Juan V. Morales-Pérez, Manuel Pérez Ripoll, Carles Miret i Estruch, C. Carlos Verdasco Cebrián i J. Emili Aura Tortosa han portat a terme el treball de camp, estudi i anàlisi al costat de Mª Pau de Miguel Ibáñez (Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat d'Alacant), Domingo C. Salazar-García (Dept. of Archaeology de la University of Capi Town, South Africa, i del Dept. of Archaeogenetics, Max Planck Institute for the Science of Human History) i Jesús F. Jordá Pardo (Laboratori d'Estudis Paleolítics de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, Madrid).

S'ha pogut determinar que les marques trobades en estes restes "seguixen l'ordre lògic d'un procés de carnisseria i consum", ha explicat Juan V. Morales Pérez, qui ha indicat que a través de les diferents marques -realitzades amb útils lítics, dentals, de percussió i de foc- i a la seua pròpia disposició, és possible afirmar que són resultat d'un comportament caníbal.

La dificultat que planteja la identificació i atribució de les marques trobades, especialment les dentals per la similitud de les marques humanes amb les d'altres carnívors, ha necessitat d'estudis comparatius amb les identificades sobre restes d'animals trobades en les mateixes capes del jaciment.

"Sabem que els caçadors-recol·lectors del Mesolític (10.500 - 7.000 anys) van explotar de manera combinada diferents recursos i ecosistemes, des de la costa a la mitja muntanya. Per tant, eren grups que coneixien i consumien una àmplia varietat de recursos, sense que tinguem evidència d'una carència nutricional que permeta contextualitzar este comportament", ha afegit Morales.

El director del projecte d'excavacions, J. Emili Aura, catedràtic de Prehistòria de la UV, ha assenyalat que la possibilitat que estes pràctiques puguen ser puntuals, amb una finalitat estrictament alimentària, tampoc permet descartar "la hipòtesi de pràctiques socialment instaurades, resultat d'episodis de violència individual o grupal o, fins i tot, de rituals", doncs esta troballa coincidix amb un procés de canvi cultural i demogràfic. A partir del Mesolític, les pràctiques funeràries es fan més variades, incloent la generalització d'autèntics cementiris.

Este descobriment obri un bon nombre de qüestions i preguntes tant al camp de la paleontologia humana, com en el referent a les pràctiques socials dels últims caçadors prehistòrics del sud d'Europa: des de l'alimentació a les pràctiques rituals, incloent l'ús de la violència entre grups.