El document enviat des de Catalunya fa referència a una qüestió de competència territorial i està datat el passat 23 de desembre. Ara, el jutge, José Maria Magán, entén que "no pot ser admès com a vàlid", en no existir "reconeixement legal ni ser admesa la llengua catalana com a llengua cooficial per part de la legislació vigent" valenciana.

Per esta raó, amb data del passat dia 5, torna la documentació a la Generalitat catalana "perquè la mateixa traduïsca al seu càrrec i remeta degudament traduït al castellà l'escrit presentat".

En la interlocutòria, Magán argumenta com a "problema jurídic insalvable" que part "d'una extraterritorialitat de la llengua" catalana que "mai ha sigut reconeguda per la Comunitat Valenciana en cap dels Estatuts fins ara promulgats". En este sentit, es remet tant al de 1982 com l'actual nou estatut promulgat el 2006.

Insistix el jutge que la legislació permet "utilitzar a qualsevol de les parts litigants, a més del castellà, la llengua que siga també cooficial" en cada comunitat autònoma, amb "plena validesa, tant oralment com per escrit".

Tot i això, com a excepció, s'establix l'obligació de traduir quan tinguen efecte "fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb llengua cooficial pròpia coincident".

Una circumstància que per al jutge no es dóna entre Catalunya i la Comunitat Valenciana en tant entén que les llengües cooficials "no són coincidents". "La llengua en la qual l'escrit tramès està redactat (català) no és coincident amb la declarada oficial en la Comunitat autònoma a la qual l'escrit es dirigix (Comunitat Valenciana), i que és únicament la llengua valenciana", afegix.

I abunda: "esta qüestió ja ha sigut lliurement decidida i resolta per la comunitat autònoma valenciana: l'única llengua oficial de la Comunitat Valenciana, a més del castellà, és el valencià, no el català".

"ATAC DIRECTE"

Recalca que l'Estatut de Peníscola va establir com a llengües cooficials el castellà i el valencià "sense fer referència de cap tipus, ni tan sols indiciària, al català". De manera que, "el que no pot pretendre la Generalitat de Catalunya és imposar la seua llengua autonòmica cooficial a una altra Comunitat Autònoma, (*) Això suposa un atac directe al que lliurement ha decidit la Comunitat Valenciana i ha positivitzat en la seua norma autonòmica de màxim nivell".

Recorda que els textos en català sol són assumibles a Catalunya i a les Illes Balears i manifesta, per tot això, que "l'anterior implica la necessitat absoluta de traduir al castellà l'escrit tramès a este Jutjat en llengua catalana, tenint en compte que la qüestió sobre si la variant catalana és assimilable o no a la llengua valenciana pot ser objecte de discussió lingüística, però jurídicament la qüestió esta resolta des de fa dècades: no estem davant d'una mateixa llengua".