La col·lecció cervantina que té la Biblioteca Valenciana ha servit per a il·lustrar el joc de cartes que ha elaborat la Societat Bibliogràfica Valenciana amb motiu del quart centenari de la mort de l'escriptor Miguel de Cervantes.

La Biblioteca Valenciana disposa d'una col·lecció de més de 4.000 documents relacionats amb la vida i obra de l'autor del Quixot i s'ha utilitzat les il·lustracions sobre l'obra més universal de l'escriptor per a fer esta baralla, destaca la Conselleria de Cultura en un comunicat.

Cada pal de la baralla està il·lustrat amb imatges de diferents edicions del Quixot, totes elles lliures de drets d'autor. Els ors, amb il·lustracions de Gustave Doré (Barcelona, Pablo Riera, 1875-1876), les copes, amb il·lustracions d'Apel·les Mestres (Barcelona, Juan Aleu, 1879), les espases, amb els dibuixos de José del Castillo i Antonio Carnicero (Madrid, Joaquín Ibarra, 1780-1784), i els bastos, amb una selecció de destacades peces bibliogràfiques de la col·lecció. L'as de bastos reproduïx la portada de l'edició de Pere Patrici Mey (València, 1605).

Pel que fa als logotips impresos en el revers de cada pal, tenen una simbologia pròpia de l'època en la qual es va escriure el Quixot i apareixen reflectits en algun dels capítols de l'obra.

Així, els ors tenen una moneda de l'època de Felip III, en concret, són 4 maravedís enginy de Segòvia, de l'any 1603; les copes estan representades amb una copa de principis del s. XVII; les espases porten impreses una daga de les anomenades "daga de mà esquerra" o "daga de misericòrdia"; i els bastos porten una branca d'alzina, arbre que ix nombroses vegades en el Quixot.

S'han produït 150 jocs, dels quals 100 es destinen a socis, DL i compromisos institucionals. Els altres 50 es poden sol·licitar a la Societat Bibliogràfica Valenciana. El disseny de la baralla l'ha realitzat Irma Marco, la selecció l'ha fet Miguel C. Muñoz Feliu i la digitalització María Jesús Blasco. Tots són socis de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés.

La Biblioteca Valenciana té un dels fons documentals "més valuosos" sobre la producció literària de Miguel de Cervantes, és l'anomenada Col·lecció Cervantina, formada per més de 4.000 documents, els orígens dels quals es retrotreuen a la col·lecció creada pel cervantista valencià Francesc Martínez i Martínez, i que la Biblioteca Valenciana segueix incrementant cada any.

Entre els seus dipòsits està la versió del Quixot en l'edició valenciana de Pere Patrici Mey (1605) o la impresa a Brussel·les (1611). Hi ha exemplars il·lustrats amb làmines i gravats realitzats per reconeguts artistes com és l'edició de la Real Academia Española feta per Joaquín Ibarra en 1780, considerada com un perfecte treball de tipografia nacional, o les edicions de Gustav Doré, Segrelles, Saura, Boix, Mingote i Dalí i disposa d'exemplars traduïts a 29 idiomes diferents, com el rus, el croat, l'àrab, el xinès i el japonès.