La XXXIV edició dels Premis Ciutat València ha celebrat este dilluns l'acte d'entrega de guardons als guanyadors, que per primera vegada, a més de la dotació econòmica, han rebut una estatueta dissenyada per Miquel Navarro. Els premis, que els últims anys se s'havien anat reduint fins a quedar-se en dos, han recuperat categories perdudes fins a sumar vuit i s'ha canviat el nom d'algunes modalitats per a retre homenatge a tres dones: Isabel de Villena, María Beneyto i Cèlia Amorós.

La cerimònia, que ha tingut lloc al saló de plens de l'Ajuntament, ha estat presidida per l'alcalde, Joan Ribó, i la regidora de Cultura, Glòria Tello.

"Després d'uns anys lànguids i de promoció minvant, de ser sotmesos tant a la tisora pressupostària com un creixent desinterès per part de la corporació municipal anterior", la intenció del Govern de la Nau és "donar una empenta a estos guardons, promocionar-los i augmentar-los en lloc de reduir-los, perquè cada vegada agafen més força en els circuits de la creació literària i l'escriptura", ha subratllat Ribó.

Pel que fa al canvi de nom en algunes categories, ha subratllat la importància d'"anar trencant els sostres de vidre que existeixen". El primer edil ha assenyalat que el Govern de la Nau "creu en la cultura, en la necessitat de recolzar, impulsar i reconèixer el talent de narradors, poetes, assagistes i autors teatrals", ha afirmat.

Com ja es va anunciar en el seu moment, els guanyadors de l'edició corresponent a 2016 han sigut Fernando Larrauri, Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en Castellà; Francesc Jesús Hernández i Dobón, Premi Josep Vicent Marqués d'assaig en valencià; Rosa María Rodríguez Magda, Premi Celia Amorós d'assaig en castellà; Gemma Miralles, premi Eduard Escalante de Teatro en valencià; Daniel Dimeco, Premi Max Aub de teatre en castellà; Pere Antoni Pons, Premi Maria Beneyto de poesia en valencià, i Mar Busquets, Premi Juan Gol-Albert de poesia en castellà.

A més de la dotació econòmica, que és de 6.000 euros en la categoria de poesia, 8.000 en la de teatre, 10.000 en la d'assaig i 12.000 en la de narrativa, on el premi en valencià ha quedat desert en esta ocasió, reben per primera vegada una estàtua original dissenyada per l'artista Miquel Navarro.

Ribó ha expressat el seu desig que, en este nou camí, "els premis literaris Ciutat de València siguen coneguts i reconeguts dins i fora de la nostra ciutat" i que marquen el "començament d'una trajectòria d'èxits per als guardonats".

En nom dels premiats ha intervingut Francesc Jesús Hernández i Dobón, Premi Josep Vicent Marqués d'assaig en valencià. "València és una ciutat de llibres, i este fet freqüentment s'oblida", ha ressaltat.

A partir de la imatge de les dues L majúscules que hi ha a l'escut de la ciutat ha glossat de manera molt documentada la llarga i fecunda relació de la nostra ciutat amb la literatura. "A mi m'agrada imaginar que representen les inicials 'Llibres'", ha confessat, doncs "de lladres i poderosos ha hem tingut massa i esperem que paguen algun dia", ha apuntat.

Joan Ribó, de la mateixa manera que la regidora de cultura, Glòria Tello, s'ha referit al canvi de nom en alguna de les modalitats, amb la intenció d'"esmenar" una circumstància que no els semblava acceptable en una societat en la qual la majoria de les ciutadanes i ciutadans "aposten per la igualtat de gèneres, per la visibilitat de les dones en tots els camps professionals i del saber, pel seu creixent protagonisme en tots els àmbits, també en el literari". Segons han recordat, els estudis mostren que "les dones del segle XXI llegeixen bastant més i en major proporció que els homes".

Com ha destacat Tello en la seua intervenció, "alguns grans noms de dones de la nostra història literària i de pensament, com Isabel de Villena, Maria Beneyto i Cèlia Amorós han passat a anomenar els premis de narrativa en valencià, poesia en valencià i assaig en castellà". L'edil s'ha mostrat satisfeta que l'Ajuntament promoga vuit premis tan consolidats i que tant abracen en llengües i gèneres".