La secció tercera de l'Audiència Provincial d'Alacant ha confirmat el sobreseïment de la causa oberta per la tramitació del pla parcial de Rabasa, en què estaven sent investigats l'exalcaldessa de la ciutat, Sonia Castedo (PP), i el constructor Enrique Otriz.

Així, la sala ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats per Fiscalia, EUPV i PSOE contra la interlocutòria del jutjat d'Instrucció número 6 d'Alacant que el passat 12 de maig va sobreseure una causa, l'origen de la qual es remunta a 2007, arran de les primeres investigacions al 'cas Brugal', i en què s'havia investigat delictes de prevaricació, tràfic d'influències i suborn impropi.

El tribunal, en una resolució de 44 pàgines que ha donat a conèixer el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), ha assumit els arguments del jutjat d'instrucció perquè considera que no ha quedat prou justificada la comissió de delictes durant la tramitació del Pla Rabasa, lloc en el qual es preveia la instal·lació d 'un centre de la multinacional sueca Ikea.

Així, la sala considera que, de les transcripcions de converses gravades a Ortiz per la Policia i aportades a la causa per l'acusació pública, tot i que al principi poguera existir "sospites d'un tracte de favor" respecte al constructor, a causa de la seua "especial ascendència" amb algun membre de la corporació local, "no es desprèn cap realitat de pressió sinó, per damunt de tot, un interès a accelerar alguns tràmits urbanístics que, a la vista està, no es van tramitar amb la immediatesa que desitjava".

La Fiscalia argumentava en el seu recurs que "l'amistat íntima" entre Ortiz i Castedo "prohibia, conforme la legislació administrativa sobre el deure d'abstenció, que la responsable política intervinguera en els expedients que afectaren" el constructor, i sostenia que l'"empar" que li van concedir li va conferir "una situació de privilegi que li va permetre instar contínuament dels tècnics d'Urbanisme la urgent tramitació del seu assumpte, sense que aquells li plantejaren inconvenients".

Tot i això, l'Audiència creu que el ministeri fiscal "interpreta les dades" per "confirmar l'esmentada premissa" i insisteix que esta "possible amistat" no apareix reflectida en els testimonis aportats i que "no hi ha cap conversa entre els quals hi ha".

Alhora sosté que gran part de l'escrit d'apel·lació del ministeri fiscal "es fonamenta en esta idea preconcebuda" de l'amistat. Sobre el delicte de suborn per l'ús de targetes per a aparcar en els aparcaments d'Enrique Ortiz o pel regal de bosses durant el Nadal, l'Audiència puntualitza que serien constitutius de delicte de suborn impropi i que, en haver sigut paralitzada la causa entre 2008 i 2012, van prescriure.

En relació amb el tràfic d'influències, la sala argumenta que de les transcripcions de les converses telefòniques aportades pel ministeri fiscal "no es desprén que el dictat de les resolucions o informes, obrants en la causa es deguera a una actuació típica d'influència de l'investigat Enrique Ortiz amb algun funcionari o autoritat". Ni tampoc es desprèn que l'actuació d'algun d'estos últims incorre en este delicte.

Pel que fa al recurs d'EUPV que apunta a una "nul·litat radical" del pla des del seu començament, l'Audiència argumenta que la nul·litat decretada per contenciosos administratius es referia a "alguns aspectes de l'esmentat pla" però que no es pot "conduir necessàriament a la qualificació com infracció penal de totes les actuacions seguides en el mateix".

A més, defensa, respecte al fet que s'insistisca en un conveni entre l'Ajuntament, Ortiz i Ikea, que "no hi ha cap dada concreta que descriga una actuació prevaricadora, mancat d'un mínim suport legal, i que siga atribuïble a algun funcionari públic". I insisteix l'Audiència que "la possibilitat de fer convenis urbanístics és una qüestió reconeguda", tant per la jurisprudència com per la llei urbanística valenciana, que "suposen un acord de voluntats entre les administracions públiques i persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars de drets o interessos urbanístics".

Per esta raó, recrimina que "com a tal acord de voluntats, en principi, no és possible parlar de la comissió d'un il·lícit per la mera firma d'un conveni d'esta índole, tenint en compte que només expressa la voluntat de fer actuacions posteriors que afecten el planejament, però no tenen efectes executius immediats".

Des d'esta perspectiva, considera que la firma del conveni entre l'Ajuntament d'Alacant, Ikea i l'entitat Visomed el juliol del 2009 "no és constitutiu de cap delicte, tal com sembla desprendre's de la tesi d'esta part apel·lant". Sobre el recurs del PSOE, la sala sosté que no concreta els fets que donarien lloc al delicte.