La sala segona del Tribunal Suprem ha arxivat la causa oberta al diputat del PP al Congrés i exalcalde de la Vall d'Uixó (Castelló), Óscar Clavell, en no apreciar delictes de prevaricació o malversació en el decret que va firmar en el seu càrrec de primer edil el desembre del 2010 per validar unes factures per valor de 706.789 euros del servici de neteja de la població.

La causa es va obrir com a conseqüència d'una exposició raonada elevada al Suprem pel jutge d'Instrucció número 2 de Nules (Castelló), que atribuïa a Clavell la comissió de presumptes delictes de prevaricació i malversació de cabals públics per l'autorització d'estos pagaments al servei de neteja, segons ha informat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en un comunicat.

En concret, l'exposició considerava que la decisió prevaricadora ha estat un decret del llavors alcalde de 30 de desembre del 2010, que va validar les factures emeses per la mercantil contractada per l'Ajuntament per fer el servici de neteja de la població, en quantia de 706.789,39 euros, autoritzant d'esta forma el seu pagament, malgrat que la responsable tècnic de l'execució del servici havia manifestat que el servici "no s'estava executant correctament".

La interlocutòria d'arxiu, d'acord amb l'informe en el mateix sentit de la Fiscalia, indica que no és el mateix una il·legalitat administrativa que una acció delictiva, ja que esta última requereix que la resolució siga injusta i arbitrària de manera patent i clamorosa, el que no aprecien en este cas, i que es produïsca "a posta", és a dir, amb clara consciència que es comet una il·legalitat, element subjectiu que tampoc concorre.

La sala puntualitza que el fet de descartar delicte en el decret de Clavell no suposa concloure que, des del punt de vista administratiu, la seua actuació fora correcta. Segons els magistrats, "el tipus subjectiu exigeix la clara consciència de la il·legalitat o de l'arbitrarietat que s'ha comés, doncs l'altres seria envair el camp del control judicial dels actes administratius, que a nosaltres no ens correspon, i tenint en compte que no pot apreciar-se tal claredat o evidència en la conducta de l'aforat, no es pot considerar que s'hi haja comés un delicte de prevaricació".

Pel que fa al delicte de malversació de cabals públics, el Suprem diu que no s'ha aportat cap indici d'esta infracció penal. Tampoc encaixa la conducta de l'aforat en un delicte de frau i exaccions il·legals, davant de la inexistència de dades d'un concert de voluntats per causar un perjuí a l'Administració.