La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport ha presentat l'esborrany d'ordre sobre el procediment per a sol·licitar, renovar o modificar concerts educatius, que proposa que quan finalitze una concessió s'obriga un procés de negociació per a veure quins contractes fan falta. En el cas de l'educació postobligatòria, FP i Batxillerat, s'aposta perquè enguany, que finalitzen els contractes, s'analitze el context per a contractar els concerts que "realment facen falta a partir del pròxim curs pel que fa a la concertació singular postobligatòria".

Alhora, entre els criteris que es prioritzaran per a tirar endavant el procés de concertació, figuren l'antiguitat -és a dir, les empreses que han sigut concertades històricament; que s'atenga la població desafavorida i que desenvolupen projectes educatius innovadors.

Així ho ha explicat el departament que dirigix Vicent Marzà després de la reunió de la comissió de seguiment del document sobre la implantació de la reforma educativa en els centres concertats valencians amb FSIE-CV, USO-CV, Fete-UGT, STEPV-IV, CCOO-PV, Educació i Gestió i FECEVAL.

En este context, Educació ha presentat l'esborrany d'ordre sobre el procediment per a sol·licitar, renovar o modificar concerts educatius. En l'esmentat document, s'explicita que la Llei de concerts educatius es remunta a 1985 i que s'ha desenvolupat fins ara en el territori valencià "sense adequar-se al context autonòmic, i com a conseqüència s'ha interpretat sempre en els mateixos criteris, tant si el concert era per a educació obligatòria com per a educació postobligatòria".

A més, apunten des del departament de Campanar que la Llei estatal de concerts educatius no regula els concerts singulars, és a dir, aquells que es fan per a nivells d'ensenyament no obligatoris. La llei esmenta que existixen, però no els criteris per a fer els concerts, ni com es renoven o es modifiquen.

Amb l'esborrany d'ordre que hui s'ha presentat, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport preveu que els concerts generals, que corresponen a l'educació obligatòria es regixen per la norma bàsica establida, és a dir, la llei estatal, i respecte als concerts singulars es proposa el desenvolupament autonòmic de la llei estatal.

Pel que fa als concerts singulars que tenen àmbit d'aplicació en els ensenyaments postobligatòries, donada la falta de regulació bàsica estatal, cal adaptar la normativa valenciana per a aplicar els principis de transparència i igualtat. En este marc normatiu, el procediment que s'establix garantix a tots els centres privats les mateixes oportunitats a l'accés al règim de concerts dels ensenyaments postobligatoris, establint criteris objectius de priorització.

Com no és educació obligatòria, l'administració "no està obligada a concertar als nivells de Batxillerat i Formació Professional". Fins ara si un centre amb nivells no obligatoris tenia un concert, la renovació del concert era automàtica, a menys que no s'haguera l'alumnat suficient.

El que proposa ara Educació és que, quan finalitze un contracte de concertació, el que cal fer és una negociació dels concerts que es necessiten. És per això que l'esborrany d'ordre apunta que tots els concerts d'ensenyament postobligatòria s'extingixen quan finalitzen els contractes de concertació i comença un altre cop el procés de sol·licitud, modificació o renovació.

A més, s'establixen uns criteris objectius de priorització per a tirar endavant el procés. Estos criteris per ordre prioritari són, en primer lloc, la sol·licituds per part de les antigues filials, és a dir, les empreses que sempre han sigut concertades històricament abans que hi haguera un sistema públic educatiu generalitzat. Són les que abans que es generalitzaren els concerts ja eren fent este servici, aclarix l'administració educativa en un comunicat.

Que s'atenga la població desafavorida. Serà la Direcció General de Política Educativa la que determinarà els criteris que acrediten atendre la població desafavorida.

També es tindrà en compte als centres amb experiències educatives innovadores, que seran acreditats com tals per part de la Direcció General de Política Educativa, i aquells que atenguen població en la seua àrea d'escolarització.

PRIMEN LES COOPERATIVES

Alhora, per damunt dels criteris prioritzats abans assenyalats, prima el criteri general marcat per la llei estatal que explicita que les cooperatives educatives tenen prioritat de concertació respecte a les empreses que no ho són.

Per tant, el que des d'Educació es proposa és que enguany, que finalitzen els contractes dels concerts singulars d'FP i Batxillerat, s'analitze el context per a contractar els concerts que realment facen falta a partir del pròxim curs pel que fa a la concertació singular postobligatòria.