La Generalitat Valenciana ha posat en marxa la campanya 'El joguet no te gènere' amb l'objectiu d'acabar amb els estereotips i rols sexistes en els joguets i aconseguir que els xiquets elegisquen els seus jocs per elecció pròpia i no per criteris establits. "Es tracta de fomentar un canvi de mentalitat", ha destacat la consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra.

La campanya, desenvolupada pel seu departament i el col·lectiu Lambda, ha sigut presentada este dimecres per la consellera i la responsable de la lluita contra els delictes d'odi del col·lectiu Lambda, Mar Ortega i es difondrà a través de televisions, de la premsa escrita i les diferents plataformes socials.

La iniciativa va partir d'uns alumnes del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) que van presentar a Lambda la campanya i un esbós de l'espot. "Ens va semblar una idea fantàstica i ens va emocionar la proposta", ha admès Ortega, que ha indicat que, a partir d'ací, es van posar en contacte amb la Generalitat per a presentar-li la campanya i aconseguir el seu suport per a una major difusió.

Per a Lambda, la importància d'esta proposta rau que els joguets sexistes afavorixen la divisió de gènere i "no preveuen la diversitat a totes la seua variants, fomenten un model de masculinitat i feminitat i imposen un mandat de gènere" i això suposa "reprimir als xiquets l'ús d'un joguet o un altre depenent del gènere", ha denunciat la responsable de delictes d'odi del col·lectiu.

Alhora, ha criticat que actualment les empreses de joguets implanten la idea de superioritat de l'home, l'heterosexualitat i la família tradicional com "una cosa normativa" i això produeix "desigualtat i greus problemes a nivell social" com són la violència de gènere, delictes d'odi, intolerància per gènere i l'assetjament escolar.

Esta divisió de gènere, ha manifestat Ortega, "no és casual", sinó que respon a l'objectiu de l'empresa per a augmentar les seues vendes. "En els anys 80-90 el sector del joguet es van adonar que assignar colors augmentava les seues quotes de mercat", ha explicat.

Per esta raó, ha defensat la llibertat dels més menuts a elegir els seus joguets. "Una pilota és una pilota, tant és si és per a xiquet o per a xiqueta i no has de comprar una blava per a un xiquet i un rosa de princesa per a una xiqueta. És un joguet i ja està", ha insistit per a subratllar que tot i que un xiquet o una xiqueta jugue amb un joc o un altre "no va ser ni menys home ni més dona ni va a condicionar ni la seua orientació sexual ni el seu gènere". "Ni els joguets tenen gènere ni els colors ho defineixen", ha remarcat.

Per tant, ha defensat la necessitat de classificar els joguets segons la temàtica sense fer distinció de productes per a xiquets i per a xiquetes, i alhora ha reclamat que es deixe d'utilitzar colors rosa i blau per a diferenciar els joguets i imatges associades a un gènere per a aconseguir que "la diversitat impregne a la indústria de joguets".

Per la seua banda, Oltra ha explicat que la idea és normalitzar per a evitar fenòmens de "rara avis" que provoquen el bulling i l'assetjament escolar. "El joguet és un dret dels xiquets i un instrument del seu aprenentatge perquè estimula el seu desenvolupament personal i els rols de gènere i l'assignació de colors per part del món adult ja els determina a l'hora d'elegir", ha reprovat.

Per esta raó, ha fet una crida als pares i a les empreses per a no contribuir a esta discriminació sexista i a educar en igualtat de gènere perquè siguen els xiquets els que decidisquen amb quin joguet volen passar el seu temps lliure sense restriccions d'estereotips "rancis i passats de moda".

De fet, ha avançat que el Consell s'ha plantejat premiar les empreses de joguets que rebutgen els rols sexistes i trenquen els criteris establits. Per això, es posarà en contacte amb la Conselleria d'Economia per a veure com materialitzar esta idea.

Ha destacat que es tracta d'un campanya "transversal" perquè té com a bases la igualtat de gènere, la diversitat en l'elecció dels menors als seus joguets i la infància i fomenta "un canvi de mentalitat" cap a la igualtat com a compromís per a "canviar les coses".