García Navarro va compondre la 'Felicitació Sabatina' amb motiu de la definició pel papa Pius IX del dogma de la Immaculada Concepció a l'any 1854. Es tracta d'un exercici piadós amb oracions, textos i cants populars que oferixen també capellans i fidels a la Catedral de València cada dissabte a les 19.30 hores, des del mateix any de la seua composició, detallen fonts de la delegació diocesana de Litúrgia.

L'autor, Juan García Navarro va estudiar música a Xàtiva i Madrid, i dos anys després de ser ordenat sacerdot en 1852, va prendre possessió del càrrec d'organista de la parròquia Església de Sant Joan del Mercat de València, on en 1859 va establir l'Associació de la Felicitació Sabatina, davant d'un quadre de la Immaculada pintat per Juan de Juanes al segle XVI.

En 1863 va ser rebut per primera vegada pel pontífex Pius IX, "el Papa que va proclamar el dogma de la Immaculada, exposant-li el desig de propagar la devoció mariana a través de la Felicitació Sabatina".

El pontífex li va proposar al sacerdot valencià establir l'Associació a Lourdes i la va elevar a la categoria d'arxiconfraria. Juan García va recórrer llavors diversos països, aconseguint que la Felicitació Sabatina no només es practicara a Espanya, França, Itàlia o Bèlgica sinó que es difonguera també per l'Àsia, Àfrica, Amèrica i, fins i tot, Austràlia. Retirat com a religiós cartoixà en 1871 en la cartoixa francesa de Valbonnais, va morir en 1903. Les seues restes reposen al peu de l'altar de la Immaculada en la seua població natal.