Esteller ha pronunciat este dimarts la conferència inaugural 'la investigació en càncer: Què ens deparen els pròxims 10 anys?' del simposi 'Desafiament oncològic' de València, coordinat pels doctors Carlos Camps, cap de Servici d'Oncologia de l'Hospital General de València, i Vicente Guillem, cap d'Oncologia Mèdica de l'Institut Valencià d'Oncologia (IU) i que al que té de llarg dos dies reunirà més de 400 experts.

Sobre esta qüestió, ha explicat que "cada vegada la medicina personalitzada va a incrementar-se". Així, si en els anys 80 tots els tumors es tractaven igual en funció de l'òrgan al qual afectara actualment ja el 30% dels tumors es tracta en funció de les característiques íntimes moleculars i cel·lulars. "Esta és una revolució que en 10 anys serà del 50% i en uns 15 anys arribarà ja al 90%", ha destacat.

D'esta manera, els tractaments s'aplicaran en funció de les característiques "definitòries" d'este tumor, del que "diferència un tumor en el mateix estadi en una persona d'una altra" perquè "se sabrà el tipus de cèl·lules, quina mutació té, quina alteració epigenètica". "Es tindrà un coneixement molt sofisticat", ha apuntat.

Sobre esta qüestió, ha aclarit que tot i que puga semblar en aparença que l'estudi genètic d'un tumor és molt complicat "no és el cas i de la mateixa manera que hui dia en una anàlisi de sang es mira l'hemoglobina en un futur s'analitzarà un determinat gen i formarà part del dia a dia de l'oncologia mèdica".

Este director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer d'este institut ha destacat que la medicina de precisió "implica donar el tractament adequat que li anirà millor al pacient en funció de les seues característiques" i a més evitarà donar un tractament a un malalt al qual no li va a fer efecte.

BENEFICIS MÈDICS I ECONÒMICS

D'esta manera, amb una xicoteta inversió de fer un test, que pot costar 300 euros, es pot evitar donar un tractament de 30.000 euros que no funciona i reservar-ho per al pacient que sí funciona. "És el futur, és una mesura molt important medicament però també socialment", ha recalcat.

Per això, cal explicar que si a més d'un benefici de salut és un benefici econòmic serà "acceptat".

Esteller ha recordat que esta medicina personalitzada va començar en el càncer de mama al detectar-se Her2 "però després ja no hi ha tant un tractament específic sinó molta detecció precoç i per això hi ha més curació". Al de pulmó el tractament personalitzat es dóna ja en un 15-20% dels casos que abans no s'existia perquè s'ha descobert una mutació específica d'estos tumors i s'han detectat gairebé 50 tipus de leucèmies diferents i cadascun d'ells va aparellat un tractament.

Així, si el tractament personalitzat està més avançat en el càncer de mama, pulmó, leucèmies, limfomes, melanomes i càncer de ronyó. Els pitjors són el glioma cerebral, tot i que s'estan aconseguint "avanços importants", i de pàncrees perquè és resistent i quan es diagnostica ja és "molt tard. De la mateixa manera, ha ressaltat que al de còlon també s'ha avançat "molt" i s'han aconseguit supervivències "molt elevades" fins i tot en pacients amb metàstasi en el fetge ja que se saben alguns factors que ho fan més sensibles a determinats fàrmacs.

"MÉS INVESTIGACIÓ"

Sobre esta qüestió, el cap de Servici d'Oncologia de l'Hospital General de València ha destacat que tot i que ara es disposen de "moltes armes" terapèutiques i es treballa contra el tumor en diferents àrees, com la quimioteràpia, les dianes moleculars i la immunoteràpia, però queden "molts tumors per als que encara no hi ha respostes".

Per esta raó, ha apuntat que els fons per a investigació depenen del Govern però "també de la societat en global, de les empreses privades i de les persones" ja que la inversió és la mateixa que en 2000 i "la llei de mecenatge impossibilita que es facen donacions per a la ciència".

En concret, ha assenyalat que la Comunitat Valenciana està en quarta posició pel que fa a investigació ja que els principals nuclis està a Madrid, Barcelona i Andalusia.

Per la seua banda, el cap d'Oncologia Mèdica de l'Institut Valencià d'Oncologia (IU), Vicente Guillem, ha destacat que estem al començament de l'era de la immunoteràpia, es desenvoluparan millors fàrmacs i haurà millors resultats.

Alhora, ha coincidit que els avanços que s'ha estan produint en biologia molecular i en genètica van a canviar tant el diagnòstic, com el pronòstic i terapèutics "sens dubte els anys vinents".

A més, cada dia "es disposa de millor tecnologia". Així si abans per a poder veure una alteració molecular en un gen es tardava més d'un mes hui dia en una hora es pot tindre a vegades milers d'estudis genètics amb centenars d'alteracions. "Això va canviar absolutament tot", ha vaticinat.