Aquest dijous dia 1 de desembre es compleix el primer aniversari de la inclusió de les falles del Pirineu en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. La decisió es va prendre a Namíbia, a l'Àfrica, i va representar un dels majors reconeixements pels 63 municipis fallaires de Catalunya, Aragó, França i Andorra que conformaven la candidatura. L'efemèride se celebrarà a Lleida, amb la presentació de la càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus, inspirada en les festes del foc.

En el moment en què es va fer aquesta declaració, es va despertar l'interès per la festa de molta gent, arribant a doblar els visitants. En el cas d'Isil, els veïns que hi viuen tot l'any, uns 40, el dia de Sant Joan es van multiplicar per 100, acollint 4.000 persones. Per les associacions, la declaració ha suposat un agermanament i un reconeixement a una feina feta durant anys.

Aquest volum de visitants s'ha traduït, en tots els casos, en dinamització econòmica per la zona. Josep Lluís Farrero, president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça i fallaire, ha explicat que l'Alta Ribagorça ha aconseguit arribar a la plena ocupació durant tot un mes i mig (18 de juny-23 de juliol) a pràcticament a tota la comarca, on se celebren 10 baixades de falles. Fins ara, l'ocupació es registrava solament al municipi que celebrava la festa però a partir de la declaració se'n beneficia tota la comarca.

Juli Alegre, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha explicat que en el conjunt del Pirineu els visitants a la festa de les falles s'han duplicat respecte a edicions anteriors. Alegre ha afegit que la declaració de Patrimoni de la Humanitat dóna una projecció internacional al destí turístic del Pirineu de Lleida.

Tots coincideixen en destacar que l'augment de turistes és positiu però han de saber gestionar-ho per evitar ensurts. En el cas d'Isil van haver de redactar un pla de seguretat i des de fa uns anys condicionen grans zones d'aparcament. A la Vall de Boí, algunes carreteres es van col·lapsar i va ser el transport públic el que va haver d'apropar la gent als pobles.

Sofia Isús, presidenta de l'Entitat Municipal Descentralitzada d'Isil, ha explicat que internament aquesta declaració ha servit per conèixer-se entre les diferents associacions de fallaires i teixir complicitats. En la mateixa línia s'ha expressat Santi Sánchez, president dels fallaires d'Andorra, qui ha dit que la preparació de la candidatura i la declaració de Patrimoni ha fet que es coneguessin associacions de fallaires veïnes que fins ara no era així.

Un primer exemple pot ser el calendari conjunt amb totes les falles del Pirineu que s'està ja preparant. Maria Jesús Erta, presidenta de l'Associació de municipis fallaires, ha explicat que també estan treballant en la confecció d'un segell commemoratiu de les falles. Erta ha afegit que aquesta qüestió és una mica més complicada perquè implica a tres estats; França, Andorra i Espanya.

Sánchez ha afegit que aquesta declaració els ha donat un prestigi que fa que molts ara vulguin participar de la festa. Que els més joves s'interessin i s'hi vulguin involucrar és vital per la continuïtat de les festes del foc, ha dit.