Rangel s'ha expressat en estos termes durant la seua participació en la Jornada d'Actualització en Psicologia 'La violència sobre la dona. La mirada dels professionals', organitzada per la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir (UCV), en què ha insistit en la necessitat d'invertir més en educació i en "ajuda assistencial a les víctimes", segons ha informat el centre en un comunicat.

La jutgessa ha apuntat que si a una xica li preguntes si el seu nóvio li ha pegat, "contesta que simplement li ha espentat", i alhora ha indicat que estes "tampoc consideren que les faltes de respecte siguen maltractament".

En este sentit, ha alertat sobre el mal ús de les xarxes socials, el mòbil i les aplicacions de missatgeria instantània com un "caldo de cultiu per a estes agressions". Així, ha relatat que moltes menors es veuen obligades a enviar constantment la seua ubicació així com les fotos de amb qui, i "confonen el control i la gelosia amb mostres d'amor", ha incidit.

TRENCAMENT DE L'ORDRE D'ALLUNYAMENT

La magistrada ha destacat la necessitat de denunciar si el maltractador trenca l'ordre d'allunyament per a poder incrementar la salvaguarda de la víctima amb polseres telemàtiques i fins i tot amb la presó preventiva del delinqüent.

"La major part de les dones que han mort víctimes de la violència de gènere no tenien ordre de protecció o l'havien retirat" i "ningú mata trencant la primera ordre de protecció; sol ser després de diversos trencaments previs que no han sigut denunciats", ha subratllat.

En esta línia, ha advertit també que "no denunciar pels fills és el major error que moltes dones cometen, perquè així estan educant als xiquets en els patrons del maltractament".

"El maltractador no està penedit -ha explicat Rangel-, sinó convençut del que ha fet; a més, la persona que maltracta ho fa amb les seues diferents parelles". Per esta raó, ha afirmat que la forma de posar final a la violència és l'educació: "al qual comet maltractament, reeducar-lo, i als xiquets i joves, intervindre perquè no arribe a succeir", ha insistit.

D'altra banda, ha incidit que "la violència de gènere està molt bé legislada i els jutjats funcionen" però "falten bons equips assistencials" -perquè els que hi ha són insuficients- que puguen prestar una ajuda "plena i integral" tant a les mares com als fills.

INCORPORACIÓ AL MÓN LABORAL

La magistrada ha proposat que "tota dona que denuncia tinga facilitat per a incorporar-se al món laboral", ja que "les víctimes de la violència de gènere tenen una autoestima molt baixa i una dependència tant afectiva com econòmica de la seua parella". Així, un treball els donaria independència i "faria que no retiraren les denúncies amb tanta freqüència", ha expressat.

Alhora, s'ha referit als fills, "oblidats i silenciats però víctimes directes", als qui cal prestar una major intervenció psicològica també per evitar que siguen futurs maltractadors.

"TRACTAR PSICOLÒGICAMENT A L'AGRESSOR"

Prèviament, en la jornada ha intervingut la degana de la Facultat de Psicologia de la UCV, María José Beneyto, qui ha assegurat que "tractar psicològicament la víctima i prescindir de l'ajuda a l'agressor és insuficient".

En este sentit, ha manifestat que tractar l'agressor és un camí per a "reduir la violència, protegir les víctimes i interrompre la cadena de transmissió intergeneracional i l'aprenentatge observacional per part dels fills".

D'esta manera, Beneyto ha defensat que "tot i que hui dia encara trobem veus en contra, el tractament psicològic dels homes que exercixen violència contra les seues parelles cal" i que "és impossible tancar el cercle d'atenció integral si no s'inclou també al maltractador".

Alhora, la psicòloga ha indicat que "l'home que exercix violència contra la seua parella no és un malalt mental, però la majoria presenta dificultats psicològiques importants relacionades amb la restricció emocional, l'empatia, les distorsions cognitives, l'autoestima, la impulsivitat i el control de la ira".