L'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, participa en un equip d'investigació que ha dissenyat un nou dispositiu per a aplicar radioteràpia en el tipus més comú de càncer de pell, el carcinoma de cèl·lules basals, i, en general, els tipus de càncer "no melanoma".

El nou sistema permet tractar tumors de major diàmetre que el seu predecessor, l''Aplicador València', desenvolupat pel mateix equip d'investigadors i comercialitzat per l'empresa Elekta, segons ha informat CSIC en un comunicat.

A l'equip d'investigació participen també físics de la Universitat de València, de l'Hospital Politècnic i Universitari La Fe, de l'Hospital General Universitari de València i de l'empresa Elekta.

El càncer de pell és amb molta diferència el de major incidència a tot el món, i el carcinoma de cèl·lules basals és el més comú dels tipus de càncer de pell, afectant, sobretot, la població caucàsica a partir dels 50 anys. La incidència d'aquest tipus de càncer augmenta un 10% anual, però no provoca metàstasi, a diferència del melanoma de pell.

Es tracta de lesions de la pell poc profundes i xicotetes, localitzades sobretot en cara, coll i mans, per ser zones més exposades al sol.

Per a tractar aquest tipus de tumors, un equip multidisciplinari de físics i metges va desenvolupar el 2008 l'anomenat 'Aplicador València', un sistema per a dispensar un tipus de radioteràpia que s'adapta als tumors petits i localitzats en zones complexes.

Es tracta de la braquiteràpia, tècnica en què l'element radioactiu (en aquest cas iridi-192) es col·loca en un dispositiu que exposa al tumor a radiació ionitzant segons els temps prèviament fixats.

Ací és on els científics de la Universitat de València i l'IFIC aporten la seua experiència adquirida en la investigació en física nuclear i física de partícules.

Segons el membre de l'IFIC i professor de la Universitat de València de participant en el projecte, Javier Vijande, "el nostre treball consisteix a la simulació del comportament de la radiació al cos humà".

Per això, utilitzen la tècnica Monte Carlo, un mètode estadístic molt usat per a simular el comportament de les partícules en els grans acceleradors com el Gran Col·lisionador d'Hadrones (LHC) del CERN. Produint milions de vegades números aleatoris (similars a un joc d'atzar, d'aquí el nom), aquest mètode permet obtindre una descripció matemàtica d'un fenomen físic, per exemple el comportament d'una partícula quan travessa un teixit.

Els càlculs es complementen amb la validació experimental a l'hospital La Fe. "La tècnica Monte Carlo és la mateixa que s'usa per a simular les col·lisions de partícules al LHC, però en el nostre cas amb energies molt baixes", sosté Vijande. Aquesta simulació permet establir la dosi de radiació necessària, segons el tumor, estandarditzant el tractament per a la seua aplicació clínica.

L''Aplicador València', desenvolupat i comercialitzat per la companyia Elekta, va mostrar un excel·lent comportament per a tractar els tipus de càncer de pell no melanoma, fent desaparèixer gairebé totes les lesions dels pacients amb bons resultats estètics en la majoria dels casos, segons van publicar en 2015.

Els bons resultats han aconseguit que més de 200 hospitals de tot el món, la majoria als Estats Units, hagen adoptat aquest sistema. Tot i això, té una limitació: no pot tractar tumors de més de tres centímetres. El nou sistema desenvolupat pel mateix equip part d'una idea nova: moure l'element radioactiu (el mateix iridi-192) dins de l'aplicador per a tractar tumors més grans i irregulars. El disseny del prototip per a provar aquest nou sistema es va realitzar a la Facultat de Física de la UV per Facundo Ballester i Javier Vijande.

La construcció l'ha fet l'empresa Elekta, que finança el projecte per a millorar el sistema de braquiteràpia, i les proves per a comprovar la seua eficàcia les ha fet l'equip de la Unitat de Radiofísica en Radioteràpia de l'Hospital La Fe, dirigit pel doctor José Pérez Calatayud.

El nou sistema permet tindre un mateix aplicador en lloc de diversos adaptats a la mida i forma del tumor. A més, les simulacions realitzades permeten mantindre una distribució homogènia de la radiació fins a 6-8 mil·límetres de profunditat per a tractar el carcinoma.

La comercialització d'aquest nou aplicador encara no s'ha portat a terme, tot i que Elekta continua explorant les possibilitats d'aquest sistema substituint l'iridi-192 per cobalt-60, un material més durador que permetria ampliar el mercat d'aquest aplicador a altres països. Els investigadors ja treballen en la física necessària per a això.