Comunitat Valenciana

La Dependent trenca amb una obra "radicalment diferent" al Rialto inspirada en Frankenstein i el cinema mut

  • La veterana companyia La Dependent d'Alcoi (Alacant) oferix des d'este dijous 10 de novembre 'Rèquiem' al teatre Rialto de València, una obra de teatre gestual "radicalment diferent" de les quals ha pujat als escenaris al llarg dels seus 27 anys de trajectòria, amb la qual "trenca" la seua línia habitual i per a la qual s'ha inspirat tant en el mite de Frankenstein com en el cinema mut.
Rèquiem en el Rialto
Rèquiem en el Rialto
GVA
Rèquiem en el Rialto

El muntatge es va estrenar en la Mostra Internacional de Mim (MIM) de Sueca (València) i arranca ara la seua gira al Rialto, de dijous al diumenge 13 de novembre amb entrades a la venda per 14 euros, i recalarà dissabte 19 al centre Cultural Mario Monreal de Sagunt (València), segons ha informat l'Institut Valencià de Cultura en un comunicat.

En 'Rèquiem', tres científics tancats en un laboratori desafien les lleis de la naturalesa en intentar tornar la vida a cadàvers, tota baix una atmosfera "inquietant" de terror clàssic acompanyada per una successió "frenètica" de gags còmics.

Amb esta proposta, La Dependent "trenca" amb la seua llarga trajectòria centrada en la dramatúrgia contemporània en valencià i obre una nova línia de treball centrada al teatre visual i gestual com a fil conductor.

Així, la companyia d'Alcoi oferix un espectacle en el qual "la paraula cedix el seu lloc a l'acció" i el discurs es transmet a través de gestos, mirades i imatges, fruit del treball d'improvisació del trio protagonista: els actors Merce Tienda, Rubén Mira i Jonatan García.

A partir d'este còctel, als espectadors els esperen 60 àgils minuts de representació on els personatges obrin i tanquen portes, corren, salten i maten a un ritme vertiginós. Les descàrregues elèctriques i els llampecs se succeïxen en un habitacle de rajoles blancs assortiment de provetes, ratpenats i membres apuntats.

QUAN NO FAN FALTA PARAULES

"No és que la paraula estiga prohibida, és que es busquen les eines perquè no calga", ha il·lustrat el director de la peça, el valencià Amador Argiga. Sobre la història, ha avançat que és "terrorífica, esborronador i esgarrifosa, però sobretot plena d'humor" i que relata com "la humanitat, gairebé des dels seus inicis, ha buscat la forma de vèncer la mort i anar més enllà".

De fet, el responsable de 'Rèquiem' ha assegurat que precisament "allò que ens aferra a la vida és el que ens fa lluitar contra la mort" i que és el que impulsa als tres científics protagonistes a "experimentar coses mai vistes i en principi insòlites sense saber molt bé les conseqüències", tota baix "la utopia de vèncer a la mort".

Per a narrar este enfrontament a les lleis de la naturalesa, el director ha explicat que l'obra s'inspira en "el referent per excel·lència a l'imaginari col·lectiu", el 'Frankenstein' creat per Mary Shelley i "tots els qui van seguir el seu camí".

"Els asumim, els filtrem en les improvisacions i els passem pel prisma de l'humor per a així donar vida a la nostra pròpia criatura", ha relatat Argiga.

Per això, l'acció es desenvolupa en un escenari que remet a l'estètica dels laboratoris on es realitzaven proves a la primera meitat del segle XX, una època en la qual "la gent observava atònita com els òrgans podien ser trasplantats".

L'experimentació en esta "comèdia macabra" també evoluciona cap a situacions delirants que troba els seus referents en clàssics del cinema mut com Abbot i Costello, Harold Lloyd i Llorer i Hardy, a més de a l'expressionisme alemany i el treball de teatre visual del francès Philippe Genty, a partir de jocs d'ombres, llums, dansa, mim, música i marionetes de diferents mides.

DIRECTOR D'UNA COMPANYIA FRANCESA

A més de director de 'Rèquiem', Mario Argiga és el titular de la companyia Chantier des Images a França i codirigix la valenciana Imaginaria Teatro. També ha participat com a actor i manipulador en les gires internacionals dels espectacles 'Voyageurs immobiles', 'La llamada del mar' i 'Dustpan odissey', així com en 'Ne m'oublie pas' i 'La pelle du large', on ha fet tasques d'assistent de direcció.

En paral·lel ha dirigit els seus propis muntatges i col·laborat amb la companyia franc-noruega Plexus Polar, l'hispà-australiana Corazón de vaca i les valencianes Carme Teatre, Teatreo de Los Manantiales i Lluerna Teatre. El 2006 ja va treballar amb La Dependent com a regidor en la producció 'Una de quatre formatges' i per a 2018 té previst un segon treball com a director dins de la nova línia creativa de la companyia d'Alcoi.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento