Miguel Hernández inspira la Llei de Memòria Democràtica que prohibirà símbols franquistes
Miguel Hernández inspira la Llei de Memòria Democràtica que prohibirà símbols franquistes EUROPA PRESS

El poeta valencià Miguel Hernández, qui va escriure "hi ha un raig de sol en la lluita que sempre deixa l'ombra vençuda", inspira l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana, que prohibirà l'exhibició de símbols franquistes i demanarà patrimoni confiscat per les forces colpistes en l'autonomia.

Així ho ha posat de manifest aquest dimecres la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, durant la presentació d'aquesta iniciativa, en un acte en el qual ha estat acompanyada pel president de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; i familiars de víctimes del franquisme.

Existeix, tal com ha indicat Bravo, un "deure de memòria" cap a Miguel Hernández i cap a altres víctimes dels anys "més foscos" de la història contemporània. Per aquest motiu, el 28 de març, dia en el qual el poeta va morir consumit pel cansament i la malaltia a la presó d'Alacant, es proposa com a jornada del record i homenatge a la Memòria Democràtica de la Comunitat.

A més, s'està articulant una llei -que està previst que s'aprove abans de l'estiu o el setembre de 2017- que vol integrar totes les víctimes: "No és una llei revengista. Busca recuperar per a les víctimes tres drets fonamentals: la veritat, la justícia i la memòria", ha especificat Bravo.

El primer objectiu: la veritat. La normativa, segons ha explicat la consellera, preveu una sèrie de mesures de reconeixement i suport a les víctimes de la guerra i del franquisme."A les víctimes dels dos costats", ha advertit.

Una d'aquestes mesures serà la creació d'un Cens de Víctimes que inclourà també als valencians d'origen que han mort fora d'esta terra, en defensa de la llibertat, la justícia social i la democràcia, i aquells que van ser víctimes de la repressió en camps de concentració o en qualsevol altra circumstància vinculada a l'exili i al desplaçament forçat.

Exhumacions i denúncies

A més, l'avantprojecte estableix que la Generalitat farà actuacions de recuperació i identificació de les restes de víctimes desaparegudes a través de mapes de localització; autoritzarà tota la localització, exhumació i identificació de restes; i prohibirà la construcció sobre terrenys o la remoció dels mateixos quan es presumisca l'existència de restes.

També el Consell denunciarà davant de l'autoritat judicial l'existència d'indicis de comissió de delictes que s'aprecien amb ocasió de les localitzacions, identificacions o troballes de restes que es produïsquen.

Segon objectiu: dret de les víctimes a la justícia. En aquest sentit la llei insta la Generalitat a posar en marxa totes les actuacions, fins i tot processals quan calga, per a impulsar i exercir la tutela judicial efectiva que moltes víctimes reclamen, ha especificat Bravo.

I respecte al tercer objectiu, el dret a la memòria, la consellera ha explicat que en matèria de documentació, la futura norma preveu la constitució d'una comissió tècnica que porte a terme una investigació sobre la desaparició dels fons documentals públics en la Comunitat. I comenda al Consell que impulse mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscat per les forces colpistes en la Comunitat.

Preguntada per si de cas es podrien reclamar arxius valencians que obren a Salamanca, la consellera ha respost: "Per exemple". "Hem de treballar en col·laboració amb la Conselleria d'Educació i Cultura, però és molt important la recuperació del patrimoni. Des de les instàncies competents es valorarà per exercitar accions de reclamació", ha insistit.

Retirada de símbols

La nova norma, sobre la qual Bravo espera que siga "consensuada" entre tots els partits polítics valencians, preveurà també la prohibició i retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica.

La llei recull d'aqueesta manera la prohibició de l'exhibició pública de símbols i elements contraris a la memòria democràtica i els actes públics en menyscabament de la dignitat de les víctimes o els seus familiars, o en homenatge del franquisme o els seus responsables.

En el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, deurà procedir-se a la retirada o eliminació d'aquests elements. També a la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i altres formes d'exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista. D'incomplir-se la llei, es preveuen sancions d'entre 10.000 fins a 150.000 euros.

Respecte a la previsió econòmica per a desenvolupar la llei, la consellera ha explicat que s'ha incrementat un 60% la dotació de la Direcció General de Reformes Democràtiques per a atendre la posada en marxa de l'Institut de la Memòria, que canalitzarà les mesures que preveu la llei, i s'ha augmentat el pressupost al fet que suposa suport econòmic per a les actuacions de difusió, estudi dels continguts de la normativa i consolidació de la memòria democràtica. Altres comunitats autònomes han previst per al desenvolupament d'aquesta llei entre un milió i mig i dos milions d'euros, i "més o menys basant-nos en aquests paràmetres, seran els càlculs per al següent pressupost", ha dit Bravo.

Ximo Puig ha ressaltat que aquesta llei preveu recuperar la memòria democràtica, la memòria del passat i recordar i reconèixer als quals es van esforçar per consolidar els principis democràtics. "Sempre és un bon dia per a enaltir als quals han donat la seua vida per la llibertat. El combat contra els que volen acabar amb la llibertat, continuarà sempre", ha puntualitzat.

Per la seua banda, Mónica Oltra ha subratllat que esta llei recupera l'oblit "i fa de la memòria un dret". "A poc a poc este govern va reparant el dolor de les víctimes del franquisme", ha ressaltat, i alhora ha afegit que la llei vetllarà per la convivència: "Estem a temps de tancar ferides", ha manifestat.

Consulta aquí más noticias de València.