La XI Jornada Joan Fuster analitza este dijous la ironia en la seua obra
La XI Jornada Joan Fuster analitza este dijous la ironia en la seua obra AYUNTAMIENTO DE SUECA

La jornada es desenvoluparà entre les 9.30 i les 19.30 hores a la Casa de la Cultura de Sueca (València), ciutat de l'escriptor, i a l'Espai Joan Fuster. En esta trobada "diversos especialistes s'encarregaran de presentar visions detallades sobre parcel·les molt significatives d'este tema en l'escriptura i el pensament fusterià", han detallat les mateixes fonts.

La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, en el marc de la col·laboració que manté amb l'Ajuntament de Sueca, ha decidit dedicar enguany el seu estudi monogràfic a Joan Fuster i la ironia. Estes trobades se centren periòdicament a l'estudi, la revisió i el debat entorn d'aspectes específics de l'obra d'este autor, de la seua personalitat i de les matèries que van ocupar en un moment o un altre un àmbit i una funció central en les seues reflexions.

La Cátedra Joan Fuster ha destacat que la ironia "s'ha convertit en un aspecte central en l'escriptura contemporània" i ha comentat que "al llarg del segle XX ha sigut fonamental en escriptors i intel·lectuals de les diferents literatures".

"Només a l'àmbit de la literatura catalana, esta ha sigut especialment rellevant en els diferents moments històrics al llarg del segle XX i en els diversos gèneres literaris. Poetes com Josep Carner, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart; novel·listes com Carles Soldevila o Llorenç Villalonga; dramaturgs com Joan Oliver; o assagistes com Eugeni de Ors, Josep Pla o Joan Fuster són una mostra evident", ha apuntat sobre aquesta qüestió.

Així, ha indicat que "es tracta, per tant, d'un aspecte de la més alta importància perquè els assistents" a la jornada "puguen conèixer millor la producció del gran autor valencià".

Des de la Universitat de València han assenyalat que Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és "l'intel·lectual i assagista més rellevant" de la Comunitat Valenciana de l'època contemporània i "un dels principals de la cultura catalana del segle XX".

INTERÈS PER LA POESIA I PERIODISTA

Llicenciat en Dret a la Universitat de València, prompte va començar a col·laborar a la premsa amb regularitat i alhora va mostrar com a primera inclinació literària interès per la poesia. En aquells anys inicials, van sorgir els seus primers llibres de versos, entre els quals està 'Terra a la boca' (1953) o 'Escrit per al silenci' (1954).

En abandonar la poesia, es va professionalitzar, mitjançant l'escriptura, com a periodista en diferents mitjans, primer a València i després a Barcelona o Madrid. Entre estos mitjans es troben La Vanguardia, Jornada, Levante, El Correo Catalán, Destino, Serra d'Or, Informaciones, Tele/eXpres, Avui o El País. Alhora, ha tingut presència a la premsa de l'exili, "sempre amb una clara voluntat d'incidir directament en la realitat social de la llengua i la cultura catalanes".

"ASSAGISTA EXCEPCIONAL"

Alhora, la Universitat de València ha detallat que "en paral·lel a la tasca del Fuster periodista, creixia l'intel·lectual erudit i l'assagista excepcional, com ho fa patent el seu primer assaig publicat, 'El descrèdit de la realitat' (1955)".

Amb esta obra, ha afegit, "comença un discurs entre l'escepticisme i l'humor corrosiu aplicats a la vida quotidiana i a la moralitat, un punt de partida que l'autor va saber mantindre al llarg de més de seixanta llibres i durant gairebé quaranta anys de producció".

La riquesa i la diversitat de temes i d'aspectes tractats en la seua obra permeten, tot i així, agrupar-la sobretot al voltant de tres àmbits d'interès: els assajos humanístics, els estudis d'història cultural i els escrits sociopolítics.

Entre els assajos humanístics estan 'Les originalitats' (1956), 'Diccionari per a ociosos' (1964), els aforismes de 'Judicis finals' (1960), o els dietaris de 'Causar-es d'esperar' (1965) o 'Diari 1952-1969'. A l'àmbit de la història cultural i literària es té 'Poetes, moriscos i capellans' (1962), 'La Decadència al País Valencià' (1976), 'Literatura catalana contemporània' (1972) o 'Contra el noucentisme' (1977).

D'altra banda, entre els escrits sociopolítics hi ha obres com 'Nosaltres, els valencians' (1962), 'Qüestió de noms' (1962), 'Un país sense política' (1976) o 'Destinat (sobretot) a valencians' (1979). També va escriure guies de viatge com 'El País Valencià' (1962) i 'L'albufera de València' (1970).

Consulta aquí más noticias de València.