Així ho han donat a conèixer este dimarts parlamentaris de les quatre formacions, que han justificat estes dues compareixences en les converses conegudes en el marc del cas Taula que sembren "sospites" sobre l'adjudicació d'una parcel·la municipal per a la construcció d'una residència a Xàtiva (València), on era alcalde Rus.

El diputat de Podem David Jiménez ha explicat que la comissió, que va arrancar el mes de març passat, està en un "moment clau" per a convocar nous compareixents davant de les investigacions que s'han derivat de les persones que ja han acudit i la documentació estudiada. A més, ha indicat que "el PP coneix des de fa setmanes esta proposta" però s'han "cansat" d'esperar una resposta ferma.

Per la seua banda, David de Miguel (Ciutadans) ha assenyalat que existixen "sospites" sobre el procés d'adjudicació de la residència de Xàtiva, que va obtindre Cleop, que segons les converses intervingudes per la UDEF inciten a dubtar sobre el model que es van adjudicar les places del model d'accessibilitat. Per aesta raó, a més de sol·licitar estes compareixences, demanaran més documentació a l'ajuntament xativí per a descobrir què va passar en este cas i si hi va haver "mossegada".

Segons David de Miguel (Ciutadans) abans que es donara a conèixer el sumari del cas Taula amb les converses captades per la UDEF, a la comissió ja havia "sospites de com s'adjudicaven els contractes dins del model d'accessibilitat social, i de la intervenció de Rus i Benavent en algunes d'estes adjudicacions de contractes" però arran de les converses que "evidencien que suposadament va existir una 'mossegada' a la residència de Xàtiva" s'inclouen compareixences que poden "donar llum" en este assumpte, a més d'una sèrie d'informes que ja s'han sol·licitat al ajuntament xativí.

De fet, ha incidit que "els primers que esmenten Cleop són els propis Vicente Cotino i Enrique Ortiz en converses que en esta comissió han reconegut com a verdaderes".

En les converses intervingudes entre Marcos Benavent i Alfonso Rus parlaven que el model d'accessibilitat era un "ganga" i el conseller de Cleop i director de Gerocleop -destinada a la construcció i gestió de residències-, Marcos Turró, ja ha comparegut a la comissió i va negar que haguera pagat "mossegades" per l'adjudicació de la parcel·la.

ALTRES NOMS

A més d'estos dos noms, els quatre grups també demanaran que comparega a la comissió Enrique Fliquete, membre del Consell Jurídic Consultiu (CJC), qui segons el parer dels que l'han proposat devia haver-se abstingut -per incompatibilitat- en l'elaboració de l'informe que avalava la clàusula d'exclusivitat de places en haver estat també assessor d'empreses d'accessibilitat.

En total, se sol·liciten 13 noves compareixences -i 12 baixes-, tenint en compte que, entre les quals figuren persones de la inspecció de servicis i familiars "que hagen pogut vore's afectats per la gestió dolenta" i als qui s'invitava suposadament que portaren els seus familiars a les places concertades en virtut d'este model per a rebre l'ajuda corresponent.

LA COMISSIÓ, "PER BON CAMÍ"

La diputada de Compromís Mònica Àlvaro ha afirmat que la comissió "va per bon camí" tot i que han trobat "una sèrie de dificultats" com un correu "anònim" que segons ha explicat estava destinat només als membres del PP a la comissió i que contenia un document que, segons ells, la Conselleria

havia intentat ocultar.

Ha explicat que este document era un informe a posteriori de la interpretació de l'exconseller Rafael Blasco sobre el plec inicial per a l'adjudicació de places d'accessibilitat en residències -en un primer moment la barrera se situava al 33% de places d'estos centres i la interpretació ha obert la porta a superar el terç i arribar a l'exclusivitat-, un informe que "no seria vital" per a la investigació ni per a avalar l'exclusivitat perquè per a això havia d'haver estat previ i no posterior.

Concha Andrés (PSPV) ha incidit que este informe ho demana una empresa adjudicatària i es realitza en octubre de 2001, un mes després de la interpretació feta per l'exconseller i ho signen tres tècnics que "no tenen cap capacitat per a interpretar cap contracte" doncs Blasco es va quedar les competències de contractació "per a ell". Per esta raó, s'ha mostrat "sorpresa" que ara "es vullga convertir el La Guineu" i derivar responsabilitat en els tècnics.

EXPEDIENT DEL 2008

Alhora, ha informat del "greu problema" amb el qual s'han trobat en el seu treball a l'hora d'aconseguir l'expedient de l'ordre dictada el 2008 per l'exconseller Juan Cotino que eliminava la barrera del 33% en la concertació de places. Andrés ha recordat que l'empresa Gerocentres del Mediterrani -vinculada a la família Cotino- ha estat principal adjudicatària d'este model.

La socialista ha explicat que han demanat al CJC l'esborrany d'este expedient sobre el qual va haver d'informar i tampoc apareix. "Ens sorprèn molt -ha dit- perquè és una norma que va generar uns drets i unes expectatives de negoci importants, amb molts milions d'euros".

Alhora, ha precisat que des de 2007 una sentència del TSJCV ja va posar en "seriosos dubtes" la interpretació feta en 2001 per Blasco i la Conselleria de Benestar era "coneixedora" que este informe podria suposar "greus irregularitats" i no va fer "res".