És la conclusió d'un estudi, publicat en la revista Science, que ha utilitzat dades històriques i models informàtics per a predir el possible impacte del canvi climàtic a la regió mediterrània, basat en els objectius per a limitar l'escalfament global que 195 països van acordar l'any passat.

"L'Acord de París diu que cal limitar l'escalfament global a 2 graus centígrads, i si és possible, a 1,5 graus," explica Joel Guiot, un investigador al centre Nacional d'Investigació Científica de França, que co-va escriure l'estudit. "Això no li sembla molt a la gent, però volíem vore el que seria la diferència en una regió sensible com el Mediterrani".

Els autors van examinar els canvis al voltant del Mediterrani experimentats durant els últims 10.000 anys, utilitzant els registres de pol·len per a mesurar l'efecte que les temperatures van tindre sobre la vida vegetal.

Van descriure quatre escenaris sotmesos a diferents concentracions de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera. Tres dels escenaris ja són àmpliament utilitzats pels científics per a modelar el futur canvi climàtic, mentre que el quart ha sigut dissenyat per a predir el que succeiria si l'escalfament global seguix sent igual o inferior a 1,5 graus centígrads eeste segle.

Este quart escenari és particularment ambiciós ja que les temperatures mitjanes globals ja han augmentat en 1 grau Celsius des dels temps pre-industrials. És, tot i això, l'únic baix el qual els ecosistemes de la conca mediterrània es mantindran dins del rang dels canvis observats en els últims 10.000 anys, van trobar els investigadors.

En l'altre escenari -l'extrem que l'escalfament global sigui de 2 graus- els deserts s'expandirien a Espanya, el nord d'Àfrica i Pròxim Orient, mentre que la vegetació a la regió patiria un canvi significatiu des de les costes fins a les muntanyes, afirma l'estudi.

La regió es considera un punt sensible per a la biodiversitat i el seu paisatge ha estat cultivat durant molt temps pels éssers humans, pel que és un cas d'estudi particularment interessant per als investigadors.

"El clima sempre ha estat important allà", ha dit Guiot, assenyalant que diverses civilitzacions, des dels antics egipcis als grecs i els romans, van sorgir al voltant del Mediterrani durant els últims mil·lennis.

Si bé estes civilitzacions van desaparèixer probablement com a resultat dels canvis socials i polítics, les condicions climàtiques poden haver desenvolupat un paper en el passat i podrien tornar a fer-ho en el futur, ha dit.

Les actuals corrents migratòries estan sent impulsades en gran mesura per l'agitació política, però els períodes prolongats de sequera podrien provocar migracions massives de persones a causa de al canvi climàtic, ha dit Guiot.

Els investigadors van reconèixer que el seu estudi no presa en compte l'impacte ambiental de l'activitat humana a la conca mediterrània. Algunes àrees ja estan experimentant una greu escassetat d'aigua, que s'agreugen per l'agricultura intensiva i els boscos.

"En tot cas, l'acció humana va a exacerbar el que l'estudi projecte, i podria arribar a ser massa optimista", ha dit Guiot. L'Acord de Paris entra en vigor la setmana que ve.