Un dels inventors de l'arròs daurat, Ingo Potrikus, ha assegurat este divendres a València que "ni Greenpeace ni cap ecologista ha pogut demostrar que siga perjudicial per al medi ambient", si bé ha puntualitzat que "no es pot afirmar que la resta de transgènics no tingui un impacte negatiu". "A Greenpeace li he preguntat diverses vegades per què creuen que és dolent per a l'ecosistema i fins ara no m'han donat cap resposta", ha subratllat.

L'investigador alemany ha realitzat estes afirmacions en roda de premsa a la Universitat Catòlica de València (UCV) -en anglès i recolzat per un traductor- abans d'impartir una conferència al Centre Cultural La Beneficència de la capital del Túria cap a les "injustificades" traves legals als aliments transgènics i en defensa del seu potencial nutritiu, dins del I Congrés Internacional sobre Pobresa i Fam d'esta universitat.

Potrikus -que desenvolupament en la dècada dels 90 esta varietat d'arròs de color daurat i enriquida amb vitamina A al costat del també alemany Peter Beyer- ha sostingut que la seua invenció suposa "un dels majors èxits" al camp dels transgènics, tot i que ha lamentat que "hauran de passar moltíssims anys perquè tinga un impacte considerable" a la societat.

Tot i això, ha fet referència que alguns agrònoms "calculen una influència molt positiva per a l'economia i els agricultura" de països orientals com l'Índia i, sobretot, a les estimacions del Banc Mundial que la seua extensió a escala global "llançaria 16.400 milers de milions d'euros de millora de l'economia". "Els resultats serien impressionants però hauran de transcórrer els anys", ha advertit.

Entre els beneficis que comportaria la seua aplicació, l'expert ha destacat que l'arròs és l'aliment "més útil" per a lluitar contra la fam en el món i que esta va ser la idea que va continuar quan va iniciar la seua carrera com a científic.

Actualment, ha apuntat que existixen dos tipus de fam en el món: la provocada per la falta de calories que patixen "més de 800 milions de persones" i la causada per no ingerir micronutrients, que ha definit com a "fam oculta" i ha estimat que patixen fins a 2.800 milions de persones. Esta última és "la més perjudicial i la més problemàtica" per la seua incidència en la població infantil", ha remarcat.

Per esta raó, Potrikus ha insistit que, per a ell, el seu possible benefici al camp d'economia "no és el més important", sinó "la salut dels xiquets i que així no es queden cecs" (a causa de la falta d'aliments). A més, ha indicat que la seua aplicació seria positiva no sol per a la situació econòmica dels països, perquè "molts pagesos podrien trobar treball" gràcies a la implantació de camps de cultiu per a la seua producció.

LA NORMATIVA, UN PROBLEMA "GEGANTÍ"

Tot i totes estes potencialitats, l'investigador ha reconegut que l'arròs daurat no ha aconseguit implantar-se en els últims danys a causa de la "gegantina" problemàtica que la varietat supere tots els controls per a complir la normativa alimentària de cada país, amb les consegüents proves sobre el terreny i, ha subratllat, "per a demostrar que les persones no patirien cap efecte perniciós".

De fet, ha lamentat que en alguns països com Les Filipines "han passat deu anys" fins que ha començat a implantar-se i que a l'Índia "fins i tot 16 anys" perquè s'iniciaren les proves que verificaren la seua seguretat.

Així, Ingo Potrikus ha explicat que actualment s'està desenvolupant la varietat majoritàriament a Àsia, en països com Índia, on "es treballa molt amb este arròs i podria estar llest en cinc anys", mentre a la Xina ha lamentat que "el Govern no permet l'entrada de transgènics" i a les Filipines ha assenyalat que, a pesar del canvi de president i l'existència de dos instituts alimentaris favorables al seu ús, desconeix si "estarien disposats a implantar-ho en uns anys".

En el cas del Vietnam, ha assegurat que "disposen d'una varietat meravellosa" d'arròs daurat tot i que els seus governants "tenen por de perdre exportacions" si s'arriba a implantar; i a Bangla Desh i Indonèsia on existix "un gran dèficit de vitamina A" entre la població, ha celebrada que "el Govern es mostra a favor". "Tinc 83 anys i espere poder arribar a vore'l en menys de deu anys", ha manifestat.

"AMB MITJA TASSA HI HA PROU"

Tot i totes estes "reticències", el científic ha sostingut que "serien lògiques si es demostrara perjudicial per al medi ambient", una cosa que ha insistit que fins ara no s'ha posat sobre la taula, ja que "la seua única diferència amb l'arròs normal és la vitamina A". També ha apuntat l'èxit d'altres varietats transgèniques "daurades" com la patata, la banana i gran quantitat de vegetals.

"Sol mitja tassa d'arròs (d'esta classe) serviria per a pal·liar el dèficit de vitamina A d'una persona", ha il·lustrat, per a reiterar que "no existix cap lògica ni raó per a afirmar que siga perniciós".

"SÉ EL QUE ÉS PASSAR FAM"

Ingo Potrykus ha relatat la seua trajectòria fins que va culminar este projecte i ha recordat que ell mateix és "conscient del que és passar fam". "Vaig ser refugiat d'Alemanya amb sol deu anys i ho vaig sentir en les meues pròpies carns", ha rememorat.

Per este motiu ha assegurat que, quan es va convertir en científic, s'ha mostrat "convençut que havia d'ajudar la gent que passa fam" i que, després d'anys d'estudis, va arribar a la conclusió que l'arròs era l'aliment més efectiu per a això.